Els nostres 140.000 milions

Finalment, la Seguretat Social deixarà de pagar enguany les despeses impròpies que, en el període 1989-2021, s’han quantificat en 140.000 milions d’euros, en un informe que ha presentat el govern.

En diferents intervals, que es concreten a l’auditoria, els diners de les nostres cotitzacions es van fer servir per pagar despeses que haurien d’haver estat a càrrec dels impostos, com van ser: la contribució a la universalització de la sanitat (aprovada el 1986), el complement de les pensions per arribar als mínims establerts, la bonificació de les quotes per a la creació d’ocupació, les ajudes pel naixement dels fills...

Eren despeses necessàries, però que haurien d’haver-se comptabilitzat en els pressupostos de l’Estat i no en els de la Seguretat Social. Aquesta «errada» comptable va propiciar la gran mentida interessada: la insostenibilitat del sistema de pensions, que va provocar, per una banda, molta por i incertesa davant del suposat perill de no cobrar-les en un futur i, per l’altra, les condicions que van permetre la pèrdua de drets personals, com l’allargament de l’edat de jubilació a seixanta-set anys i les miserables revaloracions del 0,25% anual.

Una disposició de la llei 21/2021 obligava a presentar una auditoria del període 1967-2019 en un termini de sis mesos. S’ha presentat tard i no conté dades des del 1967 fins al 1988, anys en què segurament també es van fer aquestes pràctiques i que farien augmentar la quantitat reflectida a l’informe. Es justifica aquesta falta d’informació en el fet que no es va crear el SICOSS (Sistema d’Informació Comptable de la Seguretat Social) fins a l’any 1991 i assegurant que sols han pogut recuperar les dades anteriors des del 1989. Malgrat tot, és molt important el reconeixement i la quantificació de les cotitzacions que s’havien de destinar a les nostres pensions contributives i que es van dedicar a despeses impròpies.

L’eliminació d’aquesta anomalia comptable va ser la primera recomanació del Pacte de Toledo l’any 1995, en la qual propugnaven diferenciar entre les contributives, finançades amb les cotitzacions, i les no contributives, que havien de ser finançades amb impostos. Malgrat aquesta recomanació, el pagament de despeses impròpies va continuar produint dèficits a la Seguretat Social, que no es van voler pagar amb transferències de l’Estat, perquè convenia transmetre la idea d’insostenibilitat, sinó buidant la guardiola de les pensions i amb préstecs de l’Estat, que van acumular un deute de 106.178 milions.

L’any 2020 el Tribunal de Comptes va recomanar que es pagués aquest deute. Ara s’hauria de fer, considerant que amb els 140.000 milions d’euros reconeguts, sobrarien més de 30.000 milions, que haurien d’anar al Fons de Reserva (guardiola de les pensions).

Volien fer creure que el sistema de pensions no era viable perquè tenia un problema estructural, però s’ha demostrat que n’és i que els dèficits conjunturals que tindrà, quan es jubili el gruix del «baby boom», es podran cobrir amb els increments d’ingressos aprovats en l’actual reforma, que també garanteix, quan siguin necessàries, transferències de l’Estat fins al 2% del PIB.