Del Million Dolar Aloy a Stranger Things i The Wire

Si a un nen o nena d’ara li preguntes qui és la Daenerys, segurament et respondrà que què vols saber de la seva companya de classe de tercer, quart o fins i tot sisè de primària. Aquest 17 d’abril va fer dotze anys (sí, dotze!) que l’èpica, fantàstica i brutal Juego de Tronos va atrapar milers i milers de persones. Però el temps va més ràpid que el DeLorean, arriben noves modes i, per molt bo que hagi estat un producte televisiu o de cinema, cau en l’oblit. Fes memòria, Varys, i intenta recordar què queda dins teu d’aquella sèrie? La decapitació de Ned Stark? La frase «Winter is coming»? L’horrible escena fosca malgastada al final? Poca cosa per un relat que ens va tenir vuit anys amb l’ai al cor. I els polítics, corren el risc de patir la mateixa sort. Arribem al final d’una telenovel·la de quatre llargues temporades i qui aspiri a renovar haurà d’haver calat fort entre l’electorat si no vol fer de Cersei Lannister i desfilar cap a casa seguint el passeig de la vergonya. "Shame!".

Arribem al final d’una telenovel·la de quatre llargues temporades

A Manresa, el Million Dolar Aloy, té a favor la pluja d’euros i de projectes amb que està a punt de tancar el seu debut com a alcalde, un mandat, però, més breu de l’habitual (el primer any el va cedir a Valentí Junyent) i llastat per la pandèmia. L’Avinguda dels Països Catalans i les promeses de la Fàbrica Nova, el Guimerà i un renovat Nou Congost seran suficients? Dalt del ring hi ha nou rivals disposats a jugar la carta de la seguretat, l’urbanisme i la neteja, i si bada, pot acabar KO al terra del quadrilàter.

Pintar que Manresa és com The Wire i que cal estar vigilats com a Person of Interest segur que dona rèdit polític al PSC i al Front. Però com a Puñales por la espalda, l’enemic sol estar dins de casa. Ramon Bacardit, exregidor per Convergència, juga a despistar i desfila com a The Walk per sobre d’una fina línia per criticar l’acció d’un govern amb Valentí Junyent i uns quants regidors més de Junts encara a dins.

Els d’Impulsem són més d’Stranger Things. No per la varietat de cares conegudes procedents d’altres sèries que han reunit, sinó pels projectes trencadors que proposen, com un escenari trekkie per a concerts sobre l’aigua de l’Agulla. A Fem Manresa, gairebé són Los 100, amb una llarga llista de 34 noms, més un de no validat per la Junta Electoral; mentre que a Ciutadans i al PP els escau més l’etiqueta de Supervivientes. I a En Comú, sospiren per Aquellos Maravillosos Años, amb una picada d’ullet als bons temps d’ICV. El 28-M promet ser ben bé una nit de crispetes i manta al sofà, a poder ser, sense rastre del No-Do.