Tardes de tertúlia

Fa temps que m’han deixat d’interessar les tertúlies de la tele o de la ràdio. Fins i tot m’avorreixo a mi mateixa quan em veig repetint el mateix argument una vegada i una altra. En els mitjans guanya qui més crida i qui més vegades repeteix la mateixa frase, anul·lant la capacitat del contrincant per poder exposar el seu punt de vista.

No passa el mateix en les tertúlies que fem cada setmana al bar Salambó de Gràcia amb els meus amics. Moltes vegades no estem d’acord, però, com que no hi ha teles ni ràdios ni Instagram que ens mirin, ens podem permetre el plaer d’escoltar, reflexionar i fins i tot canviar d’opinió.

La setmana passada vam parlar molta estona sobre porno. Vam anar a l’Espai Jove La Fontana a escoltar persones del sector parlant de porno ètic i a l’acabar vam sortir ansiosos de tertúlia. La veritat és que és un gran tema. Podem criminalitzar el porno dient que és una eina terrible perquè la joventut aprengui sobre sexe, però no podem posar portes al camp. El porno és aquí i sembla que ningú vol canviar-ho. Els performers (així s’anomenen els actors porno de manera correcta) no tenen sindicat, no cobren royalties i no són considerats actors de veritat, ni el seu cine és considerat cine. Només és contingut mal pagat que es penja a la xarxa perquè la gent s’exciti. És així tot el porno? La veritat és que no. Existeix el porno ètic i el porno feminista. Cada vegada hi ha més dones directores que lluiten per canviar les regles i oferir contingut de qualitat. Cada vegada hi ha més cossos diversos i més treball en els guions. Però, és clar, aquest porno no és gratis, no és mainstream i no es troba a Pornhub. I sembla que ningú està disposat a pagar. Però, si no ho fas tu, com pretens que els teus fills vegin bon porno? No podem posar portes al camp, però sí tallar la gespa i regar una mica. Fa molta falta.