Àngels de bata blanca

«Àngels de bata blanca» no és una novel·la qualsevol, és un homenatge que, amb humilitat, vull rendir al personal sanitari; des dels metges fins al servei de neteja.

Vaig tenir la sort de conviure amb una dona meravellosa durant quaranta-cinc anys. La meva dona va passar cinc vegades per quiròfan. Les dues últimes, a causa del càncer. 

En l’última operació el mes d’octubre del 2018 la doctora es va trobar que tenia un metaestre en el ventre i li van donar tres sessions de químio. El dia 27 de febrer del 2019 la meva dona va entrar a urgències, i el dia 8 d’abril del mateix any es va morir. 

Un dels últims dies de la seva vida em va dir: «Ets un bon escriptor, perquè no escrius una novel·la en homenatge al col·lectiu sanitari que tant fa per nosaltres. Són uns àngels de bata blanca». Nati va ser quin em va donar el títol i la inspiració per a a la creació de l’obra.

Personalment, i per fortuna, he tingut poc contacte amb els sanitaris, però fa dies em va començar a fer mal la cama esquerra. Avui no podia caminar i he anat d’urgències a l’Hospital de Berga. 

Arribo a les 9 h i al cap de pocs minuts em criden a cribratge, després em van fer una radiografia i a prop de les 10 h em visita el metge. En acabat va venir una agradable infermera i em va fer seure en una cadira en un passadís ple de gent. Un pacient estava tombat en una llitera. Urgències semblava un formiguer de tants pacients que hi havia. 

Metges, metgesses, infermers i infermeres corrien com en una marató per atendre i calmar el dolor a tants pacients i amb el millor dels seus somriures.

Subscriu-te per seguir llegint