Un llegat a la FUB

L’exit de les organitzacions, sobretot quan són grans i es dediquen a activitats complexes, no és mai mèrit exclusiu d’una persona. Sempre és una feina d’equip. Però és veritat que, de vegades, hi ha figures que resulten ser les òptimes per liderar un projecte concret, i el seu paper acaba sent determinant per al desenvolupament de l’organització. Aquest ha estat el cas de Valentí Martínez com a director de la FUB, que avui publiquem que, als 63 anys, ha decidit fer un pas al costat, renunciar al seu paper de màxim directiu i promoure un relleu ordenat mentre ell es concentra, el curs que ve, en activitats docents de la mateixa FUB. Martínez no va inventar la FUB, ni va ser qui la va convertir en un projecte ambiciós, però quan s’hi va posar al davant, fa 23 anys, aquella ambició era purament embrionària, i l’organització estava a les beceroles. Durant tot aquest temps, la FUB ha crescut d’una forma inimaginable quan va ser creada, i ho ha fet amb els seus propis recursos, de forma eficient i solvent, amb seguretat i generant confiança en el futur. Martínez ha tingut un paper determinant en el fet que hagi estat així, i així li ha de ser reconegut ara que fa un pas al costat.