Qui vol xarxes socials sense gatets?

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Volen que em sumi a una cadena de cartes via Facebook. Sembla inofensiva, perquè no demana diners ni amenaça amb la mort fulminant de qui la trenqui. Tampoc em promet guanyar la loteria si compleixo. És més fàcil de seguir que les cadenes analògiques on calia fer deu còpies i enviar-les per correu a deu persones. En aquesta n’hi ha prou amb un Ctrl+C seguit d’un Ctrl+V en una entrada nova del teu perfil. Ben senzill.

La part interessant és l’objectiu de la cadena: el que la va engegar pretenia «veure qui llegeix publicacions sense fotos», i per saber-ho va posar en circulació un artefacte verbal de 270 paraules, llarg com tres quartes parts d’aquest article. Cap al final es demana al lector que deixi un comentari amb alguna referència a les raons del mutu coneixement. Així se sap quants dels «amics» de la xarxa s’aproximen una mica al concepte real d’amistat.

A un popular activista amb 4.500 amics digitals li van arribar 130 comentaris les primeres 24 hores. És una bona xifra si pensem en els obstacles a superar. La majoria estem lluny de mirar cada dia totes les publicacions de tots els nostres contactes. De les que finalment repassem, aquelles que presenten un text gaire llarg tenen molts números per ser ignorades. De manera que si entrem en un comentari extens que comença amb la frase «per a amics propers», seguida de «tinc algunes raons molt personals per aquesta publicació», una de dues: o estem molt avorrits o tenim un veritable interès per aquella persona. Pensem: què li passa? Per què parla d’«els moments més difícils de la vida»? (Després altres persones pengen exactament el mateix text i ja dedueixes que no els passa res greu).

Insisteixo, però, en el repte majúscul que suposa engegar una dinàmica a favor de llegir missatges sense fotos a la xarxa d’en Zuckerberg. Només paraules. És un desafiament notable, perquè pensar en un Facebook sense gatets, selfies i mems carrinclons és com imaginar un Twitter sense insults.