Aigua escassa i repartida per a tothom

Ara no podrem dir que no plou. Ha plogut (en alguns punts del país). Però els que hi entenen continuen dient que no ha plogut prou. Tant és així, que ahir mateix, la Generalitat tancava una mica més l’aixeta i afegia municipis a la llista dels que es troben en situació d’excepcionalitat. Com cada cop que ens hem d’entendre amb l’administració ens hem d’aprendre un joc de signes i barems a tenir en compte. En aquesta cas, han de saber que la Generalitat ha creat una pàgina que es diu el semàfor de la sequera, però que a diferència del senyal de circulació de tres colors, aquest en té cinc, que van del blau, que marca la normalitat, al vermell, que indica la màxima alerta. A la Catalunya central, bona part de les poblacions es troben en una situació d’excepcionalitat (el color carbassa), l’estadi previ a l’emergència, el semàfor vermell. Si no plou, i bastant, amb ganes, hi arribarem, perquè la sequera no és un problema de fa quatre dies, sinó que fa molts mesos que hem entrat en aquest episodi de manca de precipitacions.

Explicava ahir la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, que ja fa temps que a la zona de Barcelona s’està aportant molta aigua que no prové dels rius directament, una part de les dessaladores que estan a màxima producció i una altra del reaprofitament de les aigües brutes, que és l’última novetat en el món de les aigües depurades. També hi ha hagut un major aprofitament dels aqüífers a través dels pous.

Enmig de tot aquest complex món de la gestió de la poca aigua que tenim a casa nostra, hi ha decisions que sobten, com ara que la Junta de la Sèquia tanqui les arquetes d’aquesta conducció d’aigua que capta a Balsareny i la trasllada a Manresa, passant per termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages. La possibilitat dels pagesos de l’entorn de la Sèquia d’agafar aigua de manera convinguda amb els regants és històrica i no té sentit que ara l’ens gestor decideixi que els del terme de Manresa poden fer créixer la verdura i els d’aigües amunt, no. La diferència sobre una aigua que la capital del Bages pren de franc no pot entendre de termes, i si no hi ha clars els drets, valdria més que abans de tallar l’aixeta es fixin els criteris. Al mateix temps, no estaria malament que féssim una revisió del sistema medieval per traslladar l’aigua, per evitar fuites i pèrdues per un canal que és una obertura de terra, en bona part del trajecte. Però... el tracte igual per als regants és més fàcil que resoldre els problemes de la canalització.