Posa’t el barret de paper d’alumini

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Les ficcions de Hollywood ens han habituat al personatge del paranoic que es cobreix el cap amb paper d’alumini. És un obsessiu dels OVNI o de la Gran Conxorxa que es defensa dels extraterrestres i dels militars que li volen manipular el cervell amb aparells secrets de raigs diabòlics. En la versió més còmica porta un colador de cuina a tall de casc protector.

Doncs vet aquí que la ciència torna a mostrar-se capaç de fer realitat qualsevol distòpia. La revista Nature Neuroscience explica que s’ha aconseguit llegir la ment de tres persones i convertir els seus pensaments muts en paraules sonores amb un d’aquests programes xerraires d’intel·ligència artificial. Els han escanejat les neurones, han passat la informació per l’ordinador, i n’han sortit unes frases coherents i força ajustades a les idees. Glups.

La troballa s’ha presentat com a molt positiva ja que permetria expressar-se a persones que han perdut la capacitat de parlar. La màquina substituiria la connexió avariada entre el cervell i el sistema fonador. Però des d’Hiroshima ens hem acostumat a preguntar-nos per les derivades malignes dels avenços tecnològics, i aquest no seria una excepció.

A banda de parlar sense cordes vocals, per a què més es podria utilitzar un lector de ments? Imaginar les pitjors respostes posa la pell de gallina. La Gran Màquina dels algoritmes ja és capaç d’anticipar-se als nostres desitjos analitzant el que fem amb l’ordinador i la targeta de crèdit, i usar-ho per induir-nos al consum i orientar el vot, però encara podem simular i dissimular per enganyar-la. Imaginem que fos capaç d’obrir-nos la ment i saber el que no volem que sàpiga. La indefensió seria absoluta. L’argument de Matrix és ingenu al costat del que pot fer un gran sistema d’intel·ligència artificial amb una xarxa d’escàners mentals escampats com les càmeres de vigilància que poblen els carrers.

Tinc un colador vell al traster. Surto a comprar uns quants rotlles de paper d’alumini.