‘Lideressa’ (i perdonin la llicència ortogràfica)

Ja fa uns mesos llegia una entrevista al president de l’Euskadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, on afirmava que el principal problema de la democràcia espanyola no havia estat ETA, ni ara tampoc era l’independentisme català, sinó que el problema real era una petitíssima oligarquia madrilenya que no volia perdre els seus privilegis. Aquesta és una d’aquelles afirmacions que com més hi penses, més et vas convencent del seu encert.

Certament, a Madrid hi ha un petit grup, que han anat canviant segons les èpoques, que actualment està format pels grans tenidors d’accions de les empreses de l’Ibex, que controlen la vida econòmica, política i mediàtica. Aquest grup de gent dominen un nombrós grup d’entitats que tenen una gran influència en els seus respectius camps.

En el camp polític estan alineats als sectors més dretans del PP. En el camp moral i social són ultraconservadors i en l’econòmic són ultraliberals, bé ultraliberals en el sentit de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Perquè els dirigents del PP tinguin clar el camí que han de recórrer han deixat fer gran a Vox. Com no podia ser d’una altra manera si els dirigents no els són útils pels seus interessos els canvien. Si veuen que no poden guanyar els fan fora, com van fer amb en Pablo Casado.

Des de fa força mesos estan concentrant totes les energies en derrocar el «Sanchisme», com anteriorment havien fet, i així ho van reconèixer alguns, amb el «Felipisme». Aquesta no és una tasca fàcil, però el govern «Social-comunista» que els apuja els impostos ha de ser derrocat. I fins i tot, si cal, caldrà convèncer als seguidors que el govern il·legal fa trampes en les eleccions. No tenen cap mena d’escrúpol en tensar les estructures de l’Estat. Òbviament per a ells la Constitució és una llei que cal complir només quan i com els interessa i si convé se li fa dir allò que no diu, per defensar els seus interessos. El poder judicial, els grans mitjans de comunicació estan al seu servei.

La nineta dels seus ulls és la presidenta de la Comunitat de Madrid, degudament guiada per Miguel Ángel Rodríguez, el seu home clau ja en època d’Aznar. En els seus somnis més humits la veuen com la primera presidenta del govern d’Espanya. Ella que la primera vegada va ser presidenta de Madrid, sense ser la més votada, gràcies als vots de Ciutadans i que quan li va convenir els va fer fora per convocar unes eleccions per poder pactar amb Vox. Ara es tracta de treure majoria absoluta a les autonòmiques de Madrid per tal de deixar garantit el seu relleu i poder fer fora al candidat Feijóo i així presentar-la contra Sánchez concentrant a tota la dreta altra vegada.

Es pot pensar que són conspiranoies, però hi comença a haver massa indicis que això va per aquí, comencen a ser molts els opinadors i tertulians de la capital que diuen en veu alta que el gallec no val i que s’ha d’empoderar a la «lideressa» (ja em permetran la llicència ortogràfica de feminitzar la paraula) però és que sona més al que vull dir.