Rosa d’abril, caixa cobri

Mai no he pagat ni un euro per entrar a la basílica de Sant Pere. He hagut de fer una cua poc o molt llarga, però res més. Em pregunto si ho saben els italians que des d’aquesta setmana han d’afluixar la mosca per sentir l’Escolania cantant el Virolai a la basílica de Montserrat. La majoria no s’adonaran de la diferència perquè no han posat mai els peus al gran temple vaticà. De fet, ni a les cues de la columnata ni sota la gran volta he escoltat gaire la llengua de Petrarca, excepte quan deien missa a l’altar de l’absis mentre els visitants torçaven el coll sota la cúpula vertiginosa.

Montserrat pot cobrar entrada només als estrangers? Segons la web Your Europe, un servei al consumidor de la Unió Europea, «com a ciutadà de la UE o resident a la UE no et poden cobrar un preu més alt per comprar productes o serveis a causa de la teva nacionalitat o el teu país de residència». O sigui, que la gratuïtat que s’aplica a una persona de Mollerussa o de Sanxenxo també s’hauria d’aplicar a un veí de Düsseldorf, però no cal estendre la mateixa protecció als turistes amb domicili a Birmingham, Kioto o Springfield (ho sento, Homer Simpson), als quals se’ls pot exigir la targeta de crèdit cada vegada que posin un peu davant de l’altre.

Fins que algú no es queixi, aquesta qüestió no serà problema i la comunitat benedictina podrà incrementar els seus ingressos a costa dels turistes, que no és cap mala idea. Si estan disposats a deixar-se la nòmina en una paella tòxica a la Rambla, per què no haurien d’afluixar la mosca per submergir-se en les meravelles d’«eixos turons»? Montserrat és una marca i un producte de molt alta valoració i els seus gestors tenen el deure d’obtenir el màxim rendiment de l’excepcional actiu. El fet que la gratuïtat s’estengui a tots els espanyols obeeix al mandat del Virolai: «Dels catalans sempre sereu princesa, dels espanyols estrella d’Orient». Les estrelles no cobren per guiar els pobles; tampoc els d’Hispània. Llàstima que aquests no es deixin.