Visca el Lluçanès!

Ara sí, ja és comarca oficial. En nombrosos estudis i documents ja apareixia fa anys que el Lluçanès és una comarca natural, havia estat sotsvegueria i també ha estat considerada subcomarca per alguns estudiosos per la seva singularitat. El cas és que, ara sí, el Parlament de Catalunya ha reconegut la seva oficialitat i, tal com va apuntar la diputada Alba Camps, del grup d’Esquerra Republicana, «us dotem de l’eina administrativa per fer-la funcionar, us reconeixem el que és vostre, la comarca, i que ara també és nostra, la 43a comarca del país». I disposar d’aquesta eina ja és molt, i serà molt més; i enfortirà alhora el sentiment d’identitat que, de sempre, ja ha existit entre la gent del Lluçanès: el fet de sentir-se part d’aquests pobles de l’altiplà d’entre el Ter i el Llobregat, un mosaic agroforestal que ha conservat un caràcter propi, té empremta pròpia! Fins i tot la boira té nom propi, la Lluçanesa, com va apuntar la diputada Anna Erra, de Junts per Catalunya a la sessió del Parlament de fa quinze dies.

El Lluçanès és singular per moltes raons, per l’herència històrica del pas dels ramats pels camins de transhumància que ha configurat el paisatge, per les dones condemnades per bruixeria o els bandolers que van trepitjar els corriols que connectaven pobles i masies. Pel motor industrial que van significar els paraires, els traginers i, més tard, totes les fàbriques tèxtils que donaven vida a les famílies del Lluçanès. També per les expressions culturals que s’han mantingut fins als nostres dies amb danses, aplecs, trobades, colles de diables o moltíssimes entitats culturals i esportives que nodreixen el teixit associatiu de la comarca. I de ben segur perquè qui visita el Lluçanès, vingui a gaudir d’uns dies o a fer una passejada, ja s’adona que és diferent de les comarques que l’envolten.

Ha estat i és per múltiples factors que el Lluçanès és comarca; però sobretot, per la voluntat tossuda de fer realitat una manera de funcionar entre pobles, que fins ara ha hagut de remar incansablement amb la figura del Consorci, mancomunant serveis però amb dèficit de finançament i mancança de recursos, i això, l’eina de la comarca, és una manera de fer-ho més viable i més estable, consolidant competències per fer millor la vida de la gent del Lluçanès.

Des del Govern hem atès una reivindicació històrica del territori, des del debat generat per la plataforma El Lluçanès és Comarca (als llunyans principis dels 2000), a la petició explícita dels plens dels ajuntaments, passant per la consulta a la ciutadania del 2015. Segur que ha passat massa temps i, acceptant aquesta premissa, però alhora essent conscients de la responsabilitat que tenim per atendre els acords que es van prendre, hem atès el clam que encara tenia la veu alçada, donant forma legal a l’oficialitat de la comarca i portant al Parlament el projecte de Llei que definitivament s’ha aprovat el 3 de maig de 2023.

Visca el Lluçanès i l’oportunitat que la comarca significa per al territori!