A PEU DE PÀGINA

Control i poder planetari

Antoni Daura i Jorba

Antoni Daura i Jorba

No és una novetat, perquè sempre la lluita pel control de la població i els recursos que hom genera, ha estat present al llarg de la història. Però sí que ho és el fet que avui hi ha una capacitat d’informació que el fa més fàcil i transversal. Efectivament, amb la informatització de tots els àmbits de la vida quotidiana i en desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial la cosa va cada vegada a més. I, si bé els ciutadans de règims teòricament democràtics (realment, una minoria, al marge de les formes) podem tombar i capgirar aquestes dinàmiques, a la pràctica això no passa. Sí que és cert que hi ha activistes, analistes de la realitat i lliurepensadors que ens ho adverteixen. Tanmateix, a la pràctica les forces obscures que ho controlen tot mai havien disposat de tanta facilitat per fer la seva feina. Val a dir, en descàrrec de cadascun de nosaltres, que, individualment, es fa materialment impossible capgirar aquesta situació. Fins i tot en àmbits «domèstics» coses com la xarxa de comunicacions (col·lapsades i mancades d’inversions; el cas ferroviari és especialment flagrant a casa nostra), la justícia, l’administració pública, etc. constatem que la complexitat dels tràmits acaba complicant desmesuradament qualsevol línia de futur que sigui analitzada amb seriositat i transversalitat, a fi d’encarar noves maneres de viure aquesta humanitat que sembla que va pel camí del col·lapse.

Acaba de sortir un llibre del sociòleg i antropòleg Bruno Latoir, recentment traspassat, titulat Habitar la Terra (ed. Arcàdia), que val molt la pena de llegir amb calma. Aquest autor ens convida, d’una manera franca i senzilla, a relacionar la tecnologia, el dret, les ciències, la filosofia, la religió, l’ecologia, l’art i la sociologia a fi de plantejar un futur diferent. És, francament, difícil perquè la complexitat i la diversitat humanes, juntament amb uns nuclis de poder que no estan per romanços i que només busquen mantenir-se, als quals abans feia referència, no facilitaran pas la feina. Però almenys intentem-ho. Ell diu que per lluitar contra la devastació planetària cal fer emergir noves classes geosocials. A veure si, a poc a poc, ho aconseguim!