Portem unes setmanes de debats i controvèrsies a l’entorn de la sequera, clara mostra de la improvisació permanent del nostre Govern. D’aquest i dels anteriors, perquè és «marca de la casa «i si arriba a ploure una mica, girarem full i ens dedicarem a tornar a preparar «embats verbals» per una nova fugida endavant, ni que sigui sobre el paper.

Però bé, tornem a la sequera, i pregunto, per què no l’aprofitem? Vull dir, per què no fem el que anys enrere altres van fer aprofitant una altra sequera? M’explico. Tots els pantans reben milers i milers de tones de terres, argiles i grava que es va acumulant en el fons i van fent més i més petit l’espai destinat a acumular l’aigua.

Si qualsevol dels estimats lectors/es va a la Baells, la Llosa del Cavall, Sau, o a qualsevol altre pantà, veurà com tota la part que es veu és un immens dipòsit de sediments. Aquests sediments acumulats al llarg dels mesos i anys suposen milers de tones de materials molt apreciats i útils per a la construcció.

Fa setmanes esperava veure o llegir alguna convocatòria del Govern anunciant subhasta per a l’aprofitament de tots i cadascun dels dipòsits de sediments dels pantans de Catalunya. I no, pel que es veu ni s’ha previst ni ningú ho espera. Com pot ser?

Mireu. Adjudicar a alguna de les grans empreses l’extracció de materials dels pantans comporta tres grans beneficis. 1. La Generalitat, és a dir, tots nosaltres, rebríem uns bons ingressos per aquests materials. 2. L’extracció de milers i milers de m3 suposaria deixar lloc per acumular molta més aigua de cara al futur. 3. Treure-la d’aquí suposa no haver-la de treure-la d’altres llocs, més perjudicials.

De totes les crisis, se n’ha de treure lliçons, però també beneficis, si escau. I en aquest cas concret puc assegurar que només de la Baells es podrien treure uns quants milers de camions de terra, sorra i grava. Tot de bona qualitat, i de molt fàcil extracció. Suposo que alguns dels lectors de pobles propers recorden la darrera extracció. Era espectacular veure el treball de màquines i camions.

Deixarem passar aquesta gran oportunitat? Penso i parlo de tots els pantans perquè tots estan en cotes molt baixes d’aigua i, pel que sembla, tardaran setmanes o mesos a retornar als nivells habituals. Hi ha temps, doncs, per procedir a la tramitació burocràtica, i tot seguit a la tècnica de l’aprofitament. No fer-ho, seria una nova demostració de falta de reflexos i de coneixement del medi.

I si no ho ha pensat ningú del Govern, tampoc entenc que cap de les grans empreses de construcció no l’hagi instat a fer-ho. No estem a ritmes frenètics de construcció, però tot el material que es pot extreure té un valor de primer ordre. Espero, doncs, que si algú no hi havia caigut, ho faci ara. Tenim temps i el material no marxarà. És més, va creixent dia a dia, i els que hi passem, ens demanem com pot ser que una riquesa a tocar no s’hagi posat a disposició dels interessats. Tots hi guanyaríem!