Quantes vegades hi ha hagut problemes en els trens de Rodalies? Quantes vegades, darrerament, hi ha hagut interrupcions del servei, trens que han quedat paralitzats, horaris amb retards, etc.? Moltes vegades, per descomptat. I a més, al marge de les incidències negatives, quantes vegades s’han demanat, des de Manresa mateix, trens de la Renfe més directes i més ràpids a Barcelona? Quantes vegades s’ha reclamat el traspàs a la Generalitat del servei complet de Rodalies i de les assignacions pressupostàries que l’Estat hi té destinades però que no executa mai? Teòricament, el responsable de la xarxa ferroviària de l’Estat –i també de Rodalies– és la Renfe, que depèn del Ministeri de Transports. I cada any pressuposta determinades inversions en el manteniment i la renovació de la xarxa de Rodalies que Renfe té a Catalunya. Però la realitat és contundent, clara i comprovable: bona part d’allò que es pressuposta no es porta a terme i les inversions reals acaben sent sempre molt més petites que allò que suposadament s’havia d’haver invertit. Tant és que es tracti d’inversions en rodalies, en carreteres o en qualsevol tipus d’infraestructura.

Però això passa a tot arreu? No, és clar. Sempre hi ha indrets on les inversions es compleixen i fins i tot sobrepassen les xifres inicialment anunciades. On són? Segur que el lector ja n’ha endevinat un: a la comunitat de Madrid. Una simple recerca de la inversió estatal territorialitzada, fàcil de fer per internet, ens informarà de la magnitud d’aquesta discriminació, que es repeteix cada any, fins al punt que aquesta setmana mateix la situació de Rodalies ha estat qualificada de «forat negre de l’Estat a Catalunya». Per què, doncs, l’Estat no traspassa d’una vegada les Rodalies de Renfe a la Generalitat, tal com s’ha estat reclamant amb insistència des de fa molts anys? Doncs perquè llavors, evidentment, també hauria de transferir de forma íntegra el pressupost anual d’inversions que ara teòricament hi dedica, però que en bona part s’estalvia de gastar. I, d’altra banda, perquè sabent que els usuaris estan molt més contents dels pocs trams que cobreixen els ferrocarrils de la Generalitat que dels de Rodalies de Renfe, els seus gestors podrien passar la vergonya de constatar que la Generalitat també aconsegueix gestionar millor aquestes Rodalies estatals que fins ara no s’han volgut traspassar. I encara per una tercera raó: per demostrar que l’Estat és qui mana i qui decideix què s’ha de fer, sense cedir a cap pressió.

Una vegada més el problema de la sequera es va fer present dijous al Parlament de Catalunya, i com a mínim cal subratllar que després de moltes reunions prèvies i molt estira-i-arronsa s’ha arribat finalment a aconseguir un acord majoritari sobre la manera d’enfocar la qüestió. Un acord que ha pres la forma d’una proposició de llei que determinarà quines són les actuacions prioritàries –com mesures concretes per gestionar l’escassedat d’aigua i subvencions als ajuntaments per fer-les possibles– però també un règim de sancions en cas que s’incompleixin les normes d’estalvi o quan hi hagi poca diligència o rapidesa en eliminar les deficiències o les fuites d’aigua de les xarxes municipals. Com que la pluja suficient de moment no arriba, cal celebrar aquest acord, que ajudarà a superar una situació inèdita i reduir els seus efectes negatius que tothom ja ha començat a notar.