La sequera d’idees

Aquesta sequera hauria d’omplir el futur d’aigua. Som aquí, jo escrivint i vostè llegint, per estadística. Vivim en un planeta que porta milers i milers d’anys dintre dels paràmetres d’una forquilla d’humitat, de temperatura i d’equilibri químic adequades per a la vida humana.

I s’ha acceptat que seria així per sempre sabent íntimament que la paraula sempre era un parany del tipus: els que vinguin després que s’espavilin. Era un sempre egoista, curt de mires, un sempre de menys de 100 anys, que vol dir un sempre de mentida de la bona.

No hem tractat el mar com si ens hagués de durar sempre. Per al bloc de 195 habitatges –cada un, un país– que és el planeta, el mar ha estat poc més que la piscina comunitària que millor que tingui l’aigua calenteta per a una remullada confortable.

Ha estat necessari un temps perllongat de sequera i les oscil·lacions de temperatura que fonen els pols per començar a entendre que les coses importants no es poden donar mai per assolides. Per estadística, al llarg de l’any cau una quantitat suficient d’aigua perquè rutllin els ecosistemes. Per estadística, a vegades plou excessivament, perquè el cel no sap ploure, i, per contra, en altres moments l’aigua no hi arriba.

Però hi ha fets que marquen singularitats. Un d’ells ha estat la prohibició de l’ús de l’aigua de la Séquia per al rec agrícola que la junta d’aquest organisme ha imposat fora del terme de Manresa i que ha generat malestar entre regants d’aigües amunt. Històricament, la Junta de la Séquia ha deixat que es fes ús de l’aigua per regar els horts que hi ha a prop del canal des de l’inici del seu recorregut a Balsareny, passant per Sallent, Sant Fruitós i Santpedor fins arribar a Manresa. En l’article escrit pel company Jordi Escudé, la Junta de la Séquia explicava que s’havia vist forçada a prendre aquesta decisió. «No és que no vulguem que es pugui fer servir aquesta aigua fora d’aquí», però per culpa de la forta sequera que hi ha aquest any, s’ha decidit ara limitar aquest ús a Manresa perquè «és només aquest municipi qui en té la concessió». Fonts d’aquest organisme sostenen que històricament no hi ha hagut problema a concedir aigua del canal perquè no hi ha hagut situacions tan extremes de sequera, ni tan sols el 2008.

Suposem que la sequera s’agreuja molt i molt, i ja no es tracta de la imperiosa necessitat d’aigua de reg sinó de boca. No serà amb la llengua eixuta i inflada que es prendran les millors decisions.