El meu vot per un pavelló

En conversa amb aquest diari, Joan Ontiveros, president del Club Patí Manresa, reivindicava fa uns quants dies la necessitat que la capital bagenca es doti d’un nou pavelló poliesportiu. Un prec que no és nou: el mes de febrer passat, el principal dirigent de l’entitat i els seus homònims del Club Patinatge Artístic de Manresa, Vanesa Martínez, i Club Manresa Futbol Sala, Pere Joan Pusó, van fer una crida pública en el mateix sentit. Entre les tres associacions sumen 360 esportistes i el Pujolet no pot encabir el gruix d’entrenaments i partits requerits. Desplaçar-se a pistes de barri i a pavellons de localitats properes forma part del dia a dia d’uns clubs amb tant dret a fer la seva activitat a la ciutat com qualsevol altre. Les condicions no sempre són les més adequades en aquests destins que serveixen per tapar forats i poca cosa més.

Vingui a tomb aquest cas per demanar als alcaldables que en breu es disposaran a sol·licitar el vot de forma oficial a la ciutadania que tinguin en compte que l’esport és salut, l’esport és societat, l’esport és important. És evident que hi ha la necessitat d’un nou pavelló perquè, afortunadament, a la capital del Bages l’esport és un actiu de primer ordre. Sanitat, ensenyament, justícia, feina... són qüestions majúscules, el pal de paller del bon funcionament d’una col·lectivitat. L’esport, però, també existeix. I no ho fa precisament com un tema menor. Seria bo, per tant, que l’esport aparegui en els debats, els mítings i els programes electorals. Manresa té bons equipaments, però, per sort, encara n’hi fan falta més. I això és un bon senyal.