El nou mandat, cultura de pacte

Aquest any hi ha moltes formacions competint per les cadires del saló de plens de cada ajuntament, com a mínim a les ciutats i a la majoria de poblacions grans, hi ha tants o més partits que en les darreres eleccions. I hi ha un cert cansament dels partits convencionals que es tradueix en una major incidència dels grups independents. En la creació d’aquesta atomització de la política local hi intervé de manera clara la divisió que s’ha produït a moltes poblacions grans i ciutat de la proposta que ideològicament és hereva del pujolisme en, com a mínim, dues llistes, les que segueixen el model PDeCAT i les que es formen com a Junts. Hi ha un cert inconformisme social, que els que volen carregar contra l’independentisme atribueixen al fracàs del projecte de l’1-O, que es tradueix en aquesta aparició de grups independents. Hi ha el fenomen Vox, que en l’àmbit municipal encara no havia entrat i la gairebé segura desaparició de Ciutadans, de qui no se’n canta ni gall ni gallina. La fragmentació pot perjudicar les futures majories absolutes (que no vull dir que siguin bones, simplement en deixo constància) i el resultat pot generar una necessitat de pacte i d’acord. I als polítics que han de venir només se’ls pot demanar: si us plau, governin!