VIST I NO VIST

Reflexions sobre Esquerra Republicana de Catalunya

Jordi Sardans

Jordi Sardans

Com és sabut la Fundació Irla es va constituir l’any 1997, amb la voluntat expressa de retre homenatge a Josep Irla Bosch, i molt especialment, al seu pensament i acció política, de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, dels anys 1940 a 1954. Em consta que qui n’és l’ànima real és Josep Vall, geòleg i publicista, que des del juny del 2015 exerceix de director executiu, mentre Joan Manuel Tresserras n’és el president, excel·lent docent i especialista en la història i les polítiques de la comunicació i la cultura, que va ser exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern de la Generalitat. No comprenc com amb aquests personatges al capdavant de la Fundació, han permès el canvi de l’orla que recordava Irla, motiu pel qual es va fundar, pel perfil del cap d’una dona desdibuixada.

Tampoc vaig entendre la defenestració d’Heribert Barrera, un referent de l’independentisme català, que va defensar els valors republicans al Front d’Aragó, a l’exili, on ressuscita Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i fins i tot alguns prestigiosos historiadors han afirmat que va salvar el partit. Va ser el primer president del restaurat Parlament català de 1980 a 1984. L’origen de la polèmica s’origina l’any 2001 quan l’escriptor Enric Vila, en una entrevista recollida en el llibre Què pensa Heribert Barrera, se l’acusa de racista. Però si anem a la font i llegim l’entrevista amb profunditat, els dos punts on a alguns els interessa veure plantejaments xenòfobs, només hi ha sentit comú. Barrera respon a una de les preguntes: Què hi guanyo com a català, que es ballin més sevillanes o s’obrin més mesquites al Principat? I, en un altre lloc, citant al demògraf Josep Antoni Vandellós afirma que si Catalunya continua rebent un important fluix d’immigrants serà més forta, però deixarà de ser catalana. Una més que probable evidència. El que resulta esperpèntic és que l’alcaldessa Ada Colau fes retirar la Medalla d’Or de la ciutat a Barrera, quan ella va retenir l’alcaldia gràcies als vots del racista Manuel Valls.

Ara bé, el que és absolutament intolerable i inadmissible és l’actuació de la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laurà Vilagrà Pons. Ha quedat en evidència que els actuals responsables de la Generalitat no tenen mentalitat d’Estat i la gestionen com una gestoria. A qui se li acut que als funcionaris públics els recluti una empresa privada? S’externalitza el servei, que és propi de la Generalitat, per donar-lo a l’empresa privada Cegos, amb seu a Madrid. I a sobre es consideren un partit d’esquerres?, això si disfressats de socialdemòcrates! Davant l’errada monumental s’inventen un tallafoc i se la carrega la directora general. Però el desastre és massa gran perquè no se li vegi el llautó a la consellera. Alguns republicans es surten de mare, critiquen a tort i a dret la gestió de les rodalies de Renfe, que sens dubte és un desastre i gros des de fa temps, però tampoc no han fet res per trobar-hi una solució. Vilagrà ha demostrat que ni tan sols serveix per convocar unes oposicions. Ni tan sols sap què contractava! En cap moment sap ni que trepitja ni que toca. I, a sobre, té la barra de dir que ara les farà la mateixa Generalitat. Doncs, qui les ha de fer! És incomprensible alhora que inaudit. No pot continuar ni té escapatòria per enlloc. No hi ha cap més sortida digne que el cessament fulminant o la dimissió. Ni d’això, seran capaços.