XUT A PALS

Ucronia ferroviària al Berguedà

Adam Majó Garriga

Adam Majó Garriga

Les ucronies són reconstruccions de la història a partir de fets hipotètics. La més suada, i objecte de llibres, pel·lícules i sèries, ens explica el món anys després d’una suposada victòria nazi a la Segona Guerra Mundial. Però també en podem imaginar de més properes en l’espai o el temps: què hauria passat si haguéssim derrotat el cop d’estat de 1936, o si el president Puigdemont hagués proclamat la república el dia 3 d’octubre de 2017, o si el Berguedà no hagués perdut el ferrocarril ara fa mig segle.

Imaginem-nos que en lloc de tancar i desmantellar tota la línia de tren de Sallent en amunt, s’hagués eliminat només la que passava pel llit de la Baells, mantenint el servei fins a Cal Rosal. Molt probablement als anys 80 s’hauria electrificat la línia, com a la resta de xarxa de viatgers de FGC, i desdoblat alguns trams per poder combinar serveis directes i semidirectes. Potser també s’hauria fet arribar la via al nucli urbà de Berga o inclús fins a Guardiola per un nou traçat. I és clar, més endavant, en construir un túnel per sota el Cadí-Moixeró, s’hauria previst la possibilitat que també hi pogués passar el ferrocarril, de manera que ara, quan el tren torna (per fi!!!) a estar de moda, hauríem trobat finançament europeu per allargar la línia fins a Alp i connectar-la amb la que va a la Tor de Querol i d’allà França amunt.

Però això no va passar. En plena pandèmia automobilística, ningú (que jo en tingui constància) al Berguedà va oposar-se a la desaparició del ferrocarril, ni les forces vives del règim a la comarca ni l’oposició antifranquista. En lloc d’això, hem viscut cinc dècades d’inversió en carreteres multimilionària (com els beneficis de les constructores concessionàries i de la indústria de l’automòbil) i el resultat és que ara per connectar Berga i Barcelona el ferrocarril no és ni serà a curt o mitjà termini una alternativa competitiva al transport col·lectiu per carretera. De fet, actualment el bus ja és més eficient i molt més econòmic que el cotxe particular. La prova són els autocars atapeïts que fan cada dia aquest trajecte. Per això calen més serveis diaris i una estació en condicions que els endreci.

Això vol dir que la proposta de recuperar el tren fins a Berga és un error? No, en absolut, però no per anar a la capital del país sinó per connectar els diferents pobles i colònies entre ells i amb Berga i Manresa. Aquí el bus no és eficient perquè la C-16 no es va fer pensant en el transport públic i els vehicles perden molt temps entrant i sortint per unes rotondes que fan llarg, incòmode i pesat el viatge. Els trens-tramvia són molt útils precisament en territoris on hi ha un continu urbà allargassat. Això és exactament la vall del Llobregat, de Berga a Manresa. Per això és necessari i urgent recuperar els serveis de viatgers fins a Sallent, i per això quan estigui en marxa exigirem, i aconseguirem, que continuï amunt fins a la capital del Berguedà (amb serveis especials per Corpus).