La bragueta emèrita

Víctor Feliu i Ferrer

Víctor Feliu i Ferrer

La promiscuïtat de l’emèrit torna a ser notícia. Des de fa uns dies és actualitat per una nova paternitat (ep!, presumptament). Ara, apareix una suposada filla fruit d’una relació extramatrimonial més.

Tants problemes que té aquest país i ves per on una bragueta s’acaba transformant en notícia destacable. Pel que sembla, la bragueta emèrita sempre ha estat més oberta que tancada.

I la seva esposa què? Doncs continua aguantant els escàndols extramatrimonials del seu marit. La senyora, enganyada i humiliada, suporta el que calgui per no perdre els seus privilegis reials. Un bon sou, escorta policial, cotxe oficial, etc. Segueix obedientment els consells que fa molts anys li va donar la seva mare, lla reina Federica de Grècia, quan es van difondre les infidelitats de l’emèrit. Un dels consells que s’han publicat: «A una reina el seu marit no l’enganya mai, i si l’enganya mai no se n’assabenta. El teu lloc és Madrid i la Zarzuela». I un altre consell: «No l’abandonis mai, no deixis de ser reina. O vols ser com jo, una reina sense regne, una pària que ha de viure de la caritat dels altres?». La reina mare Federica va haver de marxar de Grècia amb tota la seva família després que l’any 1974 se celebrés un referèndum constitucional el qual va ser guanyat pels partidaris de la República. Aquí, des de fa anys, el referèndum encara l’estem esperant.

Mentre l’emèrit fa la viu-viu per allà Abu Dabi, l’emèrita continua aquí acomodada al palau de la Zarzuela. Ell gaudeix del seu luxós exili voluntari i ella participa de tant en tant en algun acte oficial per justificar les seves prebendes. Sincerament, el que l’emèrit faci amb la seva reial tita se me’n fot. No m’interessen els deliris sexuals dels seus genitals. I l’actitud passiva de la seva esposa per continuar mantenint el seu estatus social, tampoc m’interessa. Aquest és un problema domèstic entre ambdós cònjuges.

El que em preocupa i m’emprenya és llegir que l’emèrit disposava d’una caixa «B» per a les seves despeses d’amants i fills escampats (ep!, presumptament). M’indigna saber que una part dels nostres impostos s’hagin malbaratat per pagar silencis i excessos de bragueta. Com també m’indigna que totes les investigacions que s’han proposat al Congrés dels Diputats per investigar les irregularitats de l’emèrit (ep!, presumptament) hagin fracassat. I el súmmum de la indignació és veure que un partit dit socialista i republicà s’alia amb uns partits postfranquistes per impedir-ho.

Després de 45 anys ja comença a ser hora de revisar la Constitució espanyola. Sobretot l’article 56 apartat 3 on diu: «La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat». Quina fantàstica democràcia...

Mentre escric aquestes línies em ve a la memòria aquella explosiva cançó de «funk» d’en James Brown de l’any 1970, «Sex Machine» (màquina sexual). Quina trempera (ep!, musical). Aquell vibrant inici «One, Two, Three, Four ! i a continuació aquell espatarrant i repetitiu, «Get Up» (get on up). Apa, doncs, que continuï la festa... Sexe, banyes, bastards i rock & roll!