En campanya tothom té grans idees

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Ja sé que molts de vostès odien intensament les campanyes electorals, però gosaria dir que en caldrien més si totes fossin com aquesta de Manresa, en la que és un goig veure esclatar cent flors del pensament, per dir-ho com Mao. He dit cent? Més! «Mil idees per Manresa», un eslògan de l’Ajuntament ara fa vint anys. En llegir-lo vaig anar a veure un regidor per oferir les meves felices ocurrències, però em va desenganyar: «La frase vol dir que les tenim nosaltres, les mil idees». Els candidats a les eleccions del 28 de maig també en tenen, d’idees a cabassos. Fins i tot alguns que han estat governant expliquen el que haurien fet si haguessin governat. Comprar o expropiar la meitat de cases del nucli antic i fer-les noves. Portar-hi la universitat. Convertir l’Agulla en una sala de macroconcerts aquàtics. Construir un pàrquing subterrani al parc de les gàbies resistents. Convertir la caserna de la Guàrdia Civil en pisos socials. O en pisos per a joves. O en pisos per a joves socials. Combatre la inseguretat amb un pla de xoc contra la sensació d’inseguretat (ja que el problema costa de resoldre, ataquem la percepció). Aixecar un hotel al complex esportiu del Congost. Crear un «passeig arqueològic» de restes del Call darrera l’Ajuntament. I desenes més d’idees de lluminositat variable que comparteixen una virtut: el guanyador de les eleccions les podrà fer servir de a font d’inspiració. Com més se n’aboquin més fàcil serà trobar-ne de bones, encara que les hagin proposades els perdedors. Atesa la gran florida que incentiva, potser s’hauria d’organitzar una campanya electoral cada any. No una de tirar-se els plats pel cap, sinó de concurs de genialitats. I que els ciutadans poguessin votar les més encertades. O les més divertides. Potser fins i tot valdria la pena muntar les eleccions municipals amb dues urnes diferents: una per decidir els millors projectes i l’altra per triar els regidors que els hauran d’executar. Si el resultat és bo, medalla per als ciutadans. Si és un esguerro, culpa de l’alcalde.