Votar amb consciència lingüística

Em fa patir tant, que no sé ni com posar-m’hi. Oficialment, la campanya comença aquest divendres, però de facto, fa dies que hi som. Carpes al carrer, declaracions als mitjans, tuits esbombant propostes i debats per contrastar opinions sobre temes que, a priori, interessen a la ciutadania. Se n’han fet de sectorials i altres més generals, però pel que vaig seguint, em fa l’efecte que el tema de la salut del català ni hi és ni se l’espera. I constatar-ho encara em fa patir més perquè demostra tan poca consciència de la magnitud de la tragèdia que esparvera. El català se’ns mor a les mans. Ens hi posem com ens hi posem i , malgrat els esforços de gent tan solvent com Carme Junyent que tot sovint ens anima dient-nos que encara som a temps de remuntar, el cert és que el panorama no pot ser més trist i depriment. Les últimes dades de l’ús del català a Barcelona fan feredat. La presència cada vegada més omnipresent del castellà és un tsunami que no sé pas si som a temps d’aturar. Que sense llengua no hi ha país, ho saben molt bé tots aquells a qui els agradaria esborrar-nos del mapa. S’ha dit i repetit, per part de polítics de diferents colors, que la llengua és el nervi de la nació. Però com deia Montserrat Dameson al Nacional "per a la classe política catalana, la llengua no és cap prioritat. No ho és més enllà del màrqueting amb què es repinten per garantir-se el vot, per assegurar-se que entenem que ells són "dels nostres". Que la llengua no és una prioritat per la majoria de la classe política en dono fe. Tristíssim. Però encara ho és més constatar que, en aquesta campanya, ni tan sols els mou el màrqueting. De moment, no he sentit per part de cap alcaldable ni una sola proposta per incentivar l’ús del català ni en l’administració més propera al ciutadà ni en el conjunt de la ciutat ni en el país. Tampoc per intentar frenar-ne la reculada. Això del català no deu donar vots. O deuen interpretar que no interessa prou a la gent. Així què fem? Ho deixem córrer? Governar no és només gestió. Governar també és construir discurs i interpel·lar la ciutadania. L’ajuntament és molt més que un lloc on es porten els papers per empadronar-se o demanar un ajut. Si fos un simple espai administratiu i neutre no caldria que hi hagués cap bandera al terrat ni a dins al saló de plens ni enlloc. I tampoc caldria que hi hagués una placa a la paret de fora l’entrada que recordés que hi tenim la bandera espanyola per imperatiu legal. Diu Partal "No és que siguem catalans perquè parlem català, sinó que és perquè parlem català que som catalans. La llengua és allò que ens fa i sense llengua no som". "Vota per la llengua" és la campanya que està duent a terme la Plataforma per la Llengua convidant-nos a votar amb consciència lingüística. Al seu web tenen un apartat que hi diu "preguntes per interpel·lar els candidats". Alcaldables: perquè no feu l’esforç de respondre-les i les incorporeu al vostre discurs de campanya?