Jo era de... jo soc de Busquets

Enric Badia

Enric Badia

Jo era de Lo Pelat. Tenia passada, xutava bé, s’escapava del rival amb un canvi de ritme i et podia fer un gol picant la pilota per sobre el porter amb una paràbola plàstica. Era un migcampista que apuntava a genial. Després la carrera li va anar com li va anar. Però qui ha guanyat més títols amb el Barça i el que han estimat tots els entrenadors que ha tingut durant la seva carrera com a blau-grana no ha estat ell, sinó Sergio Busquets. El fill del Carles Busquets, el porter que jugava amb pantalons llargs. Xavi i Iniesta, amb qui Sergio Busquets va compartir un mig del camp de luxe, van tenir més problemes que ell per fer-se amb un lloc a l’onze de can Barça. A Busquets, en canvi, aquest xicot alt i prim de Badia del Vallès, els entrenadors i el companys el tenen com a insubstituïble, fins i tot ara que ha estava en l’etapa final com a jugador en un equip de primer nivell. Xavi l’ha posat sempre que ha pogut i sempre que ha hagut de jugar un partit transcendent. El va descobrir el santpedorenc Pep Guardiola, però ha estat un puntal també per a Tito Vilanova, Koeman, Valverde, Luis Enrique i Xavi. És l’ordre i especialista en la pressió, executa molt ràpid i és un punt de referència, el metrònom que marca el tempo del joc. Sergio Busquets diu adéu al Barça i costarà trobar-li un substitut. Però durant 15 anys ha estat un geni.