L’hora dels valents

Torna el període de les promeses que han de venir a resoldre tots els nostres mals, aquell moment en el qual els polítics exhibeixen al màxim nivell la seva capacitat d’aportar solucions i de contribuir a millorar la vida de tots nosaltres. Ens sorprenen, a diari, amb mesures que apunten directament a públics concrets als qui, segurament, necessitaran per tal que els quadrin els números.

El país es converteix en un gran tauler de joc que, l’endemà del 28-M es pintarà de colors per reflectir-hi l’hegemonia d’un o altre partit polític i, el que més ajuntaments tingui al sac, es proclamarà guanyador de les eleccions, establint així el seu nou domini. El pes dels candidats i el seu perfil humà es diluirà sota la maquinària dels partits polítics, pendents de poder impregnar el territori amb el seu color, i la força uniformitzadora del seu ideari, fent un pols amb la política pragmàtica i propera a les persones.

Els municipis son el darrer baluard de la democràcia: aquell espai en el qual els alcaldes i alcaldesses han de demostrar que son capaços de compaginar la mirada llarga d’un projecte a mig llarg termini amb la imprescindible resposta a les necessitats del dia a dia. Un equilibri entre visió i gestió molt difícil d’aconseguir que requereix de molta fortalesa, determinació i coherència amb el projecte que es defensa.

Admiro profundament les persones que tenen la valentia de fer un pas endavant i de treballar per als altres, especialment les dels futurs alcaldes i alcaldesses, que ho fan sabent que cada dia veuran les cares de satisfacció, decepció o enuig amb el resultat de les seves decisions. Els candidats i candidates que aquests dies veiem somriure i irradiant il·lusió saben que, malgrat que la maquinària dels partits estableixin uns fronts ideològics i estratègics, estaran sols prenent decisions que impactaran de forma directa sobre el seu veí, el seu parent, un amic o un conegut de tota vida.

Tots ells son conscients que, en algun moment, hauran d’abandonar la partitura escrita pels seus partits i atendre el compromís màxim al que es deuen: el de la política que treballa directament amb i per a les persones, la política que mira als ulls i escolta els seus neguits, la política que suma i cohesiona, la política que demana prendre decisions diligents amb un efecte directe en els persones.

A casa nostra hem tingut exemples d’alcaldes i alcaldesses que han estat molt estimats i respectats per la seva dedicació a la cosa pública: alcaldes carismàtics, entranyables, guerrers, brillants o, senzillament, bones persones que en un moment donat de la seva vida van decidir tibar del carro -o s’hi van veure, que també passa- per tots nosaltres. La responsabilitat que assumeixen en un moment d’incertesa com el que estem vivint és immensa i aquest fet, els honora i demana de tots nosaltres el màxim respecte. Després tindran millors o pitjors encerts: el treball en equip, la dinàmica pròpia de l’administració pública i les necessitats del dia a dia son elements determinants a l’hora de poder materialitzar projectes. No és una tasca fàcil i, ja sigui per felicitar-los o per demanar-los raons: el primer que cal fer és votar-los.