Que la força t’acompanyi

L’altre dia em va impactar la notícia que una estrella havia endrapat un planeta de la mida de la Terra. És veritat que aquest exercici de canibalisme còsmic es va produir a 13.000 anys llum, i que a nosaltres no ens passarà una cosa semblant amb el Sol fins d’aquí a 5.000 milions d’anys. Però simplement evocar-lo ja és pertorbador. I com que la troballa va coincidir amb la esbroncada madrilenya del Dos de Maig, vaig imaginar Núñez Feijóo en el tràngol de ser engolit per Díaz Ayuso. El meu cap té aquestes coses. Per començar, diré que, segons opino, el perdedor de la batalla del protocol és Félix Bolaños, el ministre bloquejat i ara operat; i, per extensió, el Govern de Pedro Sánchez, col·locat en una incòmoda tessitura: o realment va apostar per emprenyar l’ambient –«va venir a provocar», Ayuso dixit a la SER–, o s’ha revelat incapaç de fer complir la llei. L’estrateg de la Moncloa –qui deu ser?– que va somiar guanyar-li un pols en el fang hauria de copiar cent vegades: «A hòsties, amb ella, perdrem sempre».

Però, mentrestant, a la galàxia de la dreta resulta gairebé entendridor el portaveu oficial del PP, Borja Sémper, lamentant que sigui «una mica esgotador que el que passa a Madrid sembla que és el que passa arreu del món». La queixa s’entén venint d’un guipuscoà i molts la podem compartir, però a hores d’ara ja hauria de saber qui, on i com es talla el bacallà. Fa un any, per aquestes mateixes dates, Feijóo cavalcava l’onada de la il·lusió postCasado i en els fastos del Dos de Maig es va presentar com «una cooperativa» amb Ayuso, i anunciava «una nova etapa per disminuir la tensió i la crispació en la política espanyola». Dotze mesos després, aquesta crispació ja s’estén per tot l’univers i el planeta Feijóo orbita al voltant de l’estrella Ayuso amb el temor de ser devorat. Així que ara que acabem de celebrar el Dia de Star Wars, li recomano unes gotes de saviesa del mestre Yoda: «La por és el camí cap al costat fosc; la por porta a la ira, la ira a l’odi, l’odi al patiment i el patiment al costat fosc. I quan miris el costat fosc, has d’anar amb molt de compte...».