Les infermeres!

Tot i la cridòria mediàtica interessada, la realitat en què vivim el dia a dia té un color més viu i nítid que no pas el que ens transmeten els candidats que volen guanyar el nostre vot amb programes i promeses que després no sabran, o no podran, complir. És la distància que hi ha entre les motivacions d’aquells que han fet de la política el seu modus vivendi i les d’aquells ciutadans que exerceixen responsablement la seva professió en benefici dels afectats per la seva activitat. És la distància que hi ha entre l’interès personal i la vocació de servei. Quan les circumstàncies personals et resituen adequadament en el marc convivencial, és quan t’adones que si les vocacions professionals tenen tant de valor afegit (preparació, sacrifici, rigor, tracte cordial i proper...) els receptors d’aquest comportament tenen motius d’agraïment, d’identificació, de confiança cega en qui ha estat al seu servei. És quan et venen al cap les imatges dels aplaudiments balconers als professionals que van lluitar contra la pandèmia sense els recursos que els polítics no van saber proporcionar quan tocava, diguin el que diguin ara en declaracions grandiloqüents o en un llibre pretensiós. És ara quan captes quin sentit té el compromís de la Cristina, el Robert, la Clara, la Vero, el Joel, la Paula, les Sílvies, el Jose i la resta de professionals sanitaris a l’hora d’exercir la seva professió amb autèntica vocació, tot i les retallades que pateix la sanitat pública catalana. És ara, doncs, enmig de tanta picabaralla política interessada, quan veus que pots posar en valor l’actitud de tants candidats locals que aparquen momentàniament la seva activitat professional per dedicar-se al servei de la comunitat amb actitud de compromís i el màxim rigor. És quan es distingeixen perfectament aquells candidats honestos que fugen de personalismes messiànics o comportaments mafiosos cap a confiats, desinformats i temorosos que utilitzen altres candidats amb l’amenaça del «que passarà» si no els voten a ells. Què volen que passi? Doncs que quedaran en evidència els valors i les credibilitats de cadascú, com passa aquests dies amb la realitat que desemmascara els mentiders que consideren incidències les avaries diàries als trens de Rodalies, per no voler reconèixer l’escanyament que practica l’Estat espanyol en la seva causa general contra Catalunya. O l’interès electoralista de tantes promeses com s’estan fent amb el tema de l’habitatge, la sequera, l’increment salarial i tot el que les enquestes els suggeriran que prometin aquests dies de campanya electoral. Ja els agradaria a ells sentir el crit «Infermeres! Infermeres!» d’identificació i reconeixement a la tasca del personal sanitari, en lloc del «Presidente!» que cridarà la claca interessadament enfervorida.