Els joves i la política

Queralt Casals

Queralt Casals

Des que dijous a mitjanit va començar la campanya electoral, els partits polítics, sobretot a les grans ciutats, no paren de bombardejar amb propostes de tota mena per captar el màxim de vots que els permetin governar els ajuntaments del país. La desafecció política que es viu en general els fa incrementar els esforços per captar vots de tots els col·lectius. I el dels joves no n’és una excepció.

Aquest diari publicava ahir un reportatge sobre com veu el jovent les eleccions municipals del proper 28 de maig. El resultat de la quinzena d’entrevistes, que es van realitzar a l’atzar a joves manresans d’entre 17 i 28 anys, confirmaven el ja sabut poc interès per la política d’aquesta franja d’edat i evidenciava l’escepticisme i, fins i tot, la indiferència que els generen les eleccions, siguin les que siguin.

Tot i que la informació i l’interès que tenen les persones de més edat és major, el desànim a l’entorn de tot el que envolta la política és un fet generalitzat, sobretot després del desengany del procés d’independència i de la crisi generada per la covid-19. Les enquestes ho corroboren i, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, els catalans no estan satisfets ni amb la política ni amb els polítics i es constata que efectivament el desencantament amb tot allò relacionat amb la política ha crescut.

El dels joves és el col·lectiu que menys interès hi mostren, ja sigui perquè no hi veuen cap solució a les seves problemàtiques o perquè se senten desenganyats i amb un futur sense oportunitats. Si confeccionar llistes electorals ha estat un calvari per moltes formacions, incloure-hi gent jove ja ha estat (sempre amb excepcions, és clar) una utopia. Però més enllà d’implicar-los directament en les formacions polítiques, la preocupació principal és mobilitzar-los perquè vagin a votar.

Els grans partits, conscients de l’elevada abstenció dels joves que s’augura, busquen fórmules per atraure els votants d’entre 18 i 25 anys. Però el problema (o la solució) va molt més enllà de prometre’ls descomptes del 50% a l’Interrail i de fins al 90% en trens i busos estatals, com va aprovar el darrer Consell de Ministres. No s’hi val a fer electoralisme amb un tema que necessita una reflexió profunda i fer millores estructurals que facilitin als joves l’accés a la vivenda i a una feina digna, més enllà de bons culturals i descomptes per viatjar, encara que benvinguts siguin. Calen fets que no sonin a falses promeses i potser així el 28-M els joves sortiran de casa per anar a votar.