Desenes de pobles petits disseminats per Catalunya pateixen problemàtiques que als urbanites ni els arriben ni els afecten. Sobretot aquells llocs que han vist minvades, pràcticament fins a la desaparició, activitats econòmiques lligades al conreu o a la ramaderia. Les administracions no ajuden gaire i els seus consistoris sovint tampoc. Un tema al qual no parem atenció és l’abús de confiança (per no dir de poder) dels càrrecs consistorials. Estem acostumats a criticar alcaldes de ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Sabadell..., però veiem poc la deformació en el desenvolupament de les funcions de petits governs municipals. Càrrecs que demostren mala praxi i poc ofici quan fan els ulls grossos amb els afins i controlen i denuncien la resta de conciutadans. Càrrecs pels quals el benestar del poble i l’interès comú no són els seus principals objectius. Sovint es barregen sentiments i opinions personals en el procés i execució de la responsabilitat municipal. No oblidem que un conseller, un alcalde, un regidor, és un servidor públic, i malentendre les seves funcions els hauria d’invalidar automàticament en l’exercici dels seus càrrecs.
