El tren de Berga

Els promotors de l’enyorat ferrocarril del Berguedà han posat a sobre de la taula un estudi segons el qual una línia entre Berga i Manresa que servís també les poblacions intermèdies (Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent i Santpedor) tindria set mil viatgers diaris, i generaria uns ingressos d’entre 7 i 13 milions d’euros anuals. Són xifres força especulatives, però que resulten prou sensates per merèixer un estudi més aprofundit. Cal que la Generalitat el faci. Naturalment, una línia que exigiria una inversió d’uns quants centenars de milions d’euros difícilment podria resultar rendible, però és que el transport públic no ha de ser-ho. Ha de ser sostenible; ha de fer que la despesa realitzada i el servei prestat resultin equilibrats, justificats, socialment útils i pertinents per al desenvolupament d’un projecte de país. I aquest tren, en un país que necessita reequilibrar el gegant metropolità, podria ser-ho. Per tal que ho fos, però, caldria que la línia fos competitiva no només fins a Manresa, sinó també fins a Barcelona. I això exigeix fer competitiva la Renfe o els FGC de Manresa. Les necessitats del Berguedà són una raó més per fer-ho. Per si en calien més.