TRIBUNA

Francesc Mestres Angla, deu anys

Josep Torras, Josefina Recasens i Montserrat Mestres

Aviat farà deu anys i el seu record i manera de treballar, l’actitud creativa i austera, col·laborativa i equitativa segueixen convertint-lo en un referent com a professional de l’urbanisme. Així ho veiem, amb motiu del desè aniversari del traspàs del Quico (Francesc Mestres Angla, arquitecte), els impulsors d’una comissió que treballa per recordar-lo. Amb el suport municipal liderat per l’alcalde Marc Aloy, maldem per un record viu, gens hagiogràfic, d’interès futur per la ciutat. El despatx d’arquitectura Batlle i Roig ha aportat altruistament el projecte per dignificar l’entorn de la Torre de Santa Caterina, un espai amb capacitat per fer evident la importància de la relació de l’urbanisme i el civisme que ell ens va deixar com a llegat. Un indret magnífic, que permetrà descobrir la importància que les decisions urbanístiques tenen en les nostres vides. No només passat, també present i futur.

L’any 1978, va liderar l’equip interdisciplinari per a la revisió del Pla General de Manresa, contagiant a tots –tècnics, polítics, responsables d’associacions de veïns– la defensa del que és públic i del bé comú. Fou un Pla pioner en el tractament del nucli antic, de la renovació urbana, de la recuperació dels espais alliberats pel ferrocarril, de la protecció d’espais fluvials i el regadiu històric i dotar la ciutat amb nous equipaments i espais de lleure. A aquest Pla el va acompanyar el Pla de la Rodalia de Manresa, un projecte de territori, dibuixant Catalunya a escala 1/10000, en el marc del Congrès de la Cultura Catalana.

De Manresa i Sabadell, en va ser un referent arreu, demostrant que la participació, la col·laboració i la justícia social són els fonaments de la ciutat. A Sabadell, va dirigir el Pla General de 1992, amb aportacions sobre el teixit urbà i el tractament del sòl no urbanitzable, participant en projectes emblemàtics com el Parc Catalunya i Eix Macià, o la Revitalització del Centre.

De la segona etapa a Manresa, cal destacar el Pla Integral de Rehabilitació del Nucli Antic, la transformació de la corona nord i zona universitària i l’eix cultural Passeig-Nucli Antic, equipaments com el Kursaal, el centre cultural del Casino i el Conservatori de Música.

La seva empremta roman en el record de familiars, polítics, professionals i amics, com a professional compromès, responsable de les mateixes decisions, aquelles que es prenen per salvaguardar el passat i el futur de les ciutats, aquelles que proposen reptes de futur que millorin –o almenys mantinguin– les condicions de vida de les persones.

Voldríem que la intervenció municipal entorn de la Torre Santa Caterina ens permeti a tots observar i pensar, descobrir la ciutat per defensar-la, i comprendre, que les decisions urbanístiques incideixen directament no només en la nostra qualitat de vida sinó també en la nostra supervivència personal: el molt que la ciutat ens dona.

Ens il·lusiona pensar que tant el disseny de l’espai físic de Batlle i Roig, com les propostes divulgatives i educatives en les quals estem treballant, permetran acostar als ciutadans –joves i grans– i a les escoles, a una manera moderna i contemporània de valorar la ciutat, una mirada no només històrica, patrimonial i geogràfica, sinó real i efectiva, diària.

Quelcom que resulta impossible sense una manera de fer, sense una determinada actitud, dels professionals de totes les professions, que com en el seu cas, es fonamenten en el compromís, l’honestedat, la mirada generosa i la defensa del bé comú.