Una «seguretat» electoralista

Més càmeres i policies contra la inseguretat, les promeses que el candidat d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, brandava al vídeo viralitzat a les xarxes socials fa unes setmanes.

ERC continua insistint en propostes fallides per falta d’una alternativa i per por a perdre vots en una campanya electoral contaminada pels discursos securitaris i de mà dura de l’extrema dreta i la dreta estirada a l’extrem. Discursos que, alimentant la por de les manresanes, venen com a útil posar una patrulla a cada cantonada o omplir de càmeres el Barri Antic. «Solucions» que mostren un desconeixement absolut en l’àmbit de la seguretat, sent una recepta «màgica» per augmentar la població carcerària, la desestructuració familiar, la destrucció d’oportunitats de futur i la despesa pública. És a dir, per fer pagar a la gent el brou de cultiu de l’exclusió social i els incentius delictius.

No es pot establir, però, una correlació directa entre percepció d’inseguretat i les xifres de delictes. Comparativament, Manresa, on segons el Ministeri d’Interior, entre el 2019 i el 2022 s’hauria reduït lleugerament la criminalitat convencional, la percepció d’inseguretat és superior a la de ciutats com Granollers, Vilanova i la Geltrú o el Prat de Llobregat, que compten amb xifres de delictes per habitant superiors.

Ara, si les xifres globals de delictes no creixen, per què sí que ho fa el nombre de manresanes que se senten insegures? Podem parlar de degradació física dels barris, amb edificis buits pels alts preus de lloguer i subministraments; d’un urbanisme poc amable per fer dels carrers un lloc còmode i no només de pas, també amb una falta d’equipaments esportius oberts arreu de la ciutat; de la desigualtat en auge; de l’augment dels problemes de drogodependències i salut mental; d’una segregació social agreujada per la distribució desigual de les manresanes a la ciutat i a les escoles segons classe i origen; de discursos de terror sexual i racistes; de l’individualisme i el trencament de relacions socials accentuat amb la covid-19; o de la sobredimensió mediàtica dels fets delictius, de molt més fàcil accés amb les xarxes socials.

Així, es fa evident que l’única via cap a una Manresa on totes ens puguem sentir segures és abandonar el populisme securitari i abordar totes les causes del problema. I és que, mentre s’alimenten idees per enfrontar a qui li costa arribar a final de mes amb qui està pendent de l’ordre de desnonament, l’arrel del problema de la percepció d’inseguretat no es toca. En una ciutat amb més de 7.000 pisos buits, es posa el crit al cel per les ocupacions «conflictives» però ni es planteja ampliar seriosament el parc d’habitatge públic i garantir un habitatge digne. Es neguen els recursos a la salut mental, a l’educació i als serveis socials mentre s’expandeixen els recursos i àmbit d’actuació policials.

Necessitem un govern municipal que abordi la seguretat des d’una perspectiva integral i humana, que es preocupi per tots els seus aspectes i que tingui com a pal de paller l’educació, la prevenció, la mediació i la cohesió social. Perquè realment és possible sentir-nos segurs en una societat on vivim constantment separats dels altres? Ens ho solucionarà qui assenyala com a perillosos als sectors més precaris de la societat mentre nega l’arrel dels conflictes, dividint a la classe treballadora i garantint els privilegis dels de sempre? Sí, a Manresa tenim un problema de percepció de seguretat, però també de convivència, i qui vol amagar als pobres, expulsar als immigrants i crida als quatre vents que «qui la fa, la paga» el fa més gran.