Que la meteorologia ha embogit ho demostra el fet que, malgrat les plugetes que han anat caient els darrers dies, la sequera continua ben present. I en canvi, al nord-est d’Itàlia, a la regió d’Emília-Romanya, hi ha hagut pluges torrencials que han causat greus inundacions, amb almenys una desena de morts, una situació que també ha afectat l’àrea de Croàcia i Bòsnia, a l’altra banda del mar Adriàtic. La constatació de contradiccions meteorològiques com aquestes, que deuen tenir la seva explicació tècnica, subratlla allò que els entesos han recordat darrerament tantes vegades: que el canvi climàtic és un fet real i ara ja ben constatable. I que malgrat els negacionistes, que encara n’hi continua havent, els fenòmens extrems i aparentment antagònics, com sequeres persistents al costat d’inundacions devastadores, s’aniran succeint i augmentant d’intensitat mentre no hi hagi un canvi d’actitud general, intens i continuat, que comenci a reequilibrar allò que des de fa tants anys s’ha anat desequilibrant. Tot un repte i una herència nefasta per a les generacions futures, que en el seu moment ens retrauran no haver actuat abans i haver-los encolomat un problema que no serà fàcil de resoldre.
Convé d’anar seguint la situació del català a la Catalunya del Nord i els esforços que s’hi fan per promoure’n l’ús i evitar-ne l’arraconament. De fet, l’administració pública francesa persisteix habitualment en la seva actitud jacobina, defensora de la «grandeur» de l’Estat francès i de la supremacia absoluta de la cultura i de la seva manera de fer que promou, en detriment d’allò que puguin representar les altres cultures i llengües que s’hi mantenen, com l’occità, el bretó, el cors, el basc i, evidentment, el català, entre d’altres. Tenint en compte, doncs, els esforços –diguem-ne «oficials»– per eliminar-lo, el manteniment del català ha comptat aquestes darreres setmanes amb el suport d’una colla d’ajuntaments de la Catalunya del Nord, que han engegat actuacions imaginatives per seguir fent servir el català en els plens municipals, malgrat la prohibició específica del Tribunal Administratiu de Montpeller. En aquest sentit, la batllessa dels Banys d’Arles ha decidit que seguirà fent servir el català i, alhora, l’anglès i el francès, per veure si el Tribunal de Montpeller s’atreveix també a prohibir l’ús de l’anglès. I altres ajuntaments igualment desacataran l’ordre del Tribunal. Tot el suport, doncs, a la Catalunya del Nord i a la seva llengua, que és la nostra.
Justament aquests dies hi ha molts més conflictes entre personalitats catalanes i organismes estatals tal com publiquen els mitjans de comunicació. D’una banda, per exemple, Josep Maria Jové, president del Consell d’Esquerra Republicana, acaba de presentar el seu escrit de defensa de cara a un judici pendent al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què planteja que és legítim i democràtic convocar un referèndum d’independència, anunciat en un programa electoral que no havia estat impugnat. I aquest mateix dijous s’ha sabut que el Comitè dels Drets Humans de l’ONU ha condemnat altre cop l’Estat espanyol per la violació dels drets polítics del president Carles Puigdemont per haver decretat que se’l suspenia com a diputat. Tot i que les resolucions de l’esmentat Comitè són d’obligat compliment pels estats membres de l’ONU, ja ens podem imaginar quina serà la decisió de Madrid.
