Fer volar coloms

Anna Vilajosana

Anna Vilajosana

Fer volar coloms

Fer volar coloms / Xavier Serrano

Hi ha un matalàs abandonat al costat del contenidor i dues cadires trencades que, com dos cossos oblidats, reposen al damunt sense son. «Si tornés a començar, ho tornaria a fer tot igual, encara que les coses no m’hagin sortit com esperava», diu la dona que passa entre el matalàs i jo a la persona amb qui parla pel mòbil. No sé si ho comenta per convèncer la seva interlocutora o per ratificar les decisions preses. O realment perquè està satisfeta del camí fet tot i admetre que no ha arribat on volia. Quina deuria ser la seva fita, què n’esperava, de tot plegat, com s’imaginava aquest present. Tampoc no sé què ha dut els que han dormit durant anys en aquest jaç, que avui llueix a plena llum del dia amb l’ombra de la silueta de dos cossos, a desprendre-se’n. Potser han canviat de pis, o de llit, o de parella, o senzillament les molles s’havien tornat dures i incòmodes. Els objectes també s’acaben. I després es llencen. O es reciclen. A les botigues de matalassos et conviden a jeure-hi. Et diuen que no tinguis pressa, que t’hi estiris, que estiguis tranquil·la. És impossible relaxar-se fent veure que dorms mentre un venedor estrany et mira amb un somriure. Dormir és un acte íntim. El matalàs només l’ensenyem quan ja no el volem. I el baixem al carrer així, sense llençols, ni fundes protectores. I tothom el veu, i no ens fa res perquè ja no és nostre.

Encadenem dies i nits buscant el camí per arribar on volem. La dona deia que ho tornaria a fer tot igual, malgrat el final. El camí, primer. El destí, després, ja te’l trobaràs. Hi rumio mentre llegeixo el resultat de l’informe U-Ranking que analitza la taxa d’ocupació dels graus d’una setantena d’universitats a partir de l’enquesta d’inserció laboral dels titulats universitaris de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els estudis que garanteixen feina i un sou més alt són els d’informàtica, enginyeries, medicina, farmàcia, infermeria i odontologia. Tanquen la llista arqueologia, història de l’art, conservació i restauració, belles arts i filosofia, entre d’altres. Les coses antigues, velles, que venen de lluny, que diuen qui som i què fem, que busquen respostes a les grans preguntes, no interessen al mercat. És una llàstima que ser especialista en l’essència de la vida no cotitzi. Que difícil haver de decidir què fer, què ser. Que arriscat fer-ho tot pensant en el sou, en una hipotètica garantia d’èxit. Que prima és la línia entre el que vols i el que has de fer. Convindria no acostumar-se a les coses bones. I no vendre mai la passió, mai, ni tampoc abandonar-la com qui deixa un matalàs desmanegat en un racó.