Batalletes: les nits electorals

Aquest diari va néixer com a bisetmanari a les acaballes del 1978, i en el primer número informava que s’havien convocat eleccions generals per a l’1 de març següent i municipals per al 3 d’abril. Això abocava la jove i engrescada Redacció a un esforç informatiu per sortir al carrer l’endemà d’aquelles dates amb els resultats electorals de tots els pobles de la seva àrea.

Avui això és fàcil, però llavors no ho era gens. Avui és fàcil perquè el Ministeri de l’Interior, i el Departament de Governació a les autonòmiques, informen minut a minut de com evoluciona el recompte a través d’unes webs específiques molt fàcils de consultar. Els redactors d’aquest diari només cal que hi vagin entrant per apuntar el resultat dels municipis on es completa l’escrutini. Els partits fan el mateix a les seves seus. Però fa quaranta-quatre anys no existia ni tan sols la web, que es va inventar al cap d’una dècada, i per conèixer els resultats poble per poble calia muntar tota una xarxa d’informadors que transmetien les dades per via telefònica. O per fax, se’n recorden?

En aquells anys d’estrena democràtica els grans partits enviaven interventors a un gran nombre de col·legis electorals, i aquesta era una bona font de dades que s’anotaven en grans pissarres. Però el diari, per si de cas, muntava la seva pròpia xarxa de corresponsals, col·laboradors, amics i coneguts, disposats si calia a anar fins al col·legi electoral amb una llanterna per consultar l’acta que es penjava a la porta. Així, amb molta gent involucrada i angúnies contra el rellotge, funcionava la nit electoral en un diari comarcal.

La penúria tenia el seu avantatge: érem el principal mitjà dels ciutadans per saber el nom del seu proper alcalde, o si caldrien pactes de govern. Els exemplars volaven del quiosc i es feien cues per llegir els dels bars. Avui, amb les webs oficials, tothom pot anar a dormir sabent-ho tot, i tanmateix l’endemà es venen molts diaris. Serà que les coses importants s’han de llegir en paper.