Els consistoris de la pandèmia

Feia poc més de mig any que havien pres possessió quan va esclatar la pandèmia que ho va paralitzar tot. Els consistoris que ara arriben al final del seu mandat es van trobar amb un paisatge inèdit per a les generacions actuals i van haver de deixar de treballar pel que era important i fer-ho pel que era urgent. I urgent no eren les obres públiques, les polítiques culturals o les esportives, sinó fer front a una emergència de salut pública que s’emportava vides pel camí.

És cert que la crisi sanitària va afectar tota la societat; les persones, les famílies, les empreses, els serveis d’assistència i el conjunt de les institucions a tot el planeta. Però ara que els ajuntaments arriben al final del seu mandat, cal tenir molt present la situació amb què es van trobar amb l’aparició de la covid-19 a l’hora de fer el balanç de la seva gestió.

Durant la campanya es parla molt dels dèficits en la gestió municipal i es fan promeses de millora, però en honor a la veritat cal reconèixer que els consistoris que ara acaben el mandat van haver de gestionar la cosa pública durant molts mesos amb les mans lligades a l’esquena per una pandèmia que els va marcar les urgències.