El fantasma del museu

Hi ha fantasmes que promocionen i altres que distorsionen, fa uns anys vaig gaudir molt fent l’adaptació al català i la direcció teatral del fantasma de Canterville, l’entranyable espectre creat per Oscar Wilde; per conèixer el de l’Òpera em va caldre viatjar fins a Nova York i pagar una picossada; veure en Beetlejuice d’en Tim Burton a la pantalla i començar a moure el cos a ritme del banana boat de Harry Belafonte és tot una. Invertir en un fantasma no és una mala pensada, però si no l’encertes, la història fantasmagòrica és lletja i el personatge comença a portar problemes, podem entrar en una dimensió desconeguda de molt mal rotllo.

Ignoro si es tracta d’una promoció turística, que estaria bé; un edifici històric com el que allotjarà el Museu del Barroc es mereix un fantasma que li atorgui un toc de glamur, però qui hagi escollit l’aparició manresana per difondre l’espai s’ha ben cobert de glòria. Potser no calia anar tan lluny, podien haver donat feina a l’esperit teatral de l’antiga Sala Loyola els terrenys de la qual ara ocupa el museu i encara n’haguéssim fet un musical, o programar unes sortides espontànies de l’ànima de la capella del Rapte al capdamunt de l’escala que no va enlloc; en canvi, ens hem assabentat que per l’emblemàtic equipament cultural hi tenim voltant un esperit sapastre, poc respectuós amb la legalitat, que ens portarà més d’un maldecap si als vespres es dedica a remenar papers, obrir sobres i posar documents allà on no toca, per confondre al personal.

Ignorem si fa molt temps que hi es, si la Manresa Film Office en traurà partit proposant una nova versió local dels «caçafantasmes», però que ens farà sortir de polleguera i farà agafar nervis a més d’un polític ja hi poden pujar de peus. Ara som en campanya electoral i val més no parlar-ne, els uns perquè ja se l’han trobat, els altres perquè van fer la vista grossa, ves a saber si ja venia inclòs amb el projecte museístic i van badar; el que és ben cert és que aquesta història per no dormir és lletja i no fa gràcia, com més aviat es desvetlli l’entrellat i els papers del museu tornin al seu lloc, més aviat podrem descansar sense esglais i cofois del que ha de ser la nova joia del Centre Històric. Seria terrorífic que per alguna misteriosa bretolada d’inexplicable origen i procedència, els gestors tinguessin malsons pels segles dels segles. No som una ciutat de cine? Doncs fem venir algun exorcista d’aquests de pel·lícula perquè ens alliberi del misteriós esperit que fa aparèixer papers on abans no n’hi havia. Si el fantasma o la fantasma del museu surt de les antigues parets de l’escola de Sant Ignasi i comença a vagarejar per altres projectes, que no ho hagi fet, els malsons d’Elm Street al costat dels de Manresa faran riure.