Caparronet i casalet

Ramon Bacardit (Junts) reclama que Manresa sigui la cocapital de Catalunya. Que treguin organismes i institucions de Barcelona i els portin al Bages. És una idea per rumiar-la. Segur que té pros i contres. Entre els primers, l’orgull manresanista. La ciutat té clavada l’espina de la província, però la nova proposta és molt més ambiciosa.

Bacardit ho va dir en un míting electoral al costat de Laura Borràs. Si aquesta hagués guanyat les eleccions i esdevingut presidenta de la Generalitat, atendria la demanda? Diria: «Sí, vinga, traslladem a Manresa la meitat de les conselleries i fem-hi la meitat de les reunions del Govern»?

Però no n’hi hauria prou amb la voluntat de la presidenta, ja que el Parlament hauria de modificar l’Estatut de Catalunya per majoria de dos terços. En concret, l’article desè, allà on diu: «La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern».

És clar que afegeix tot seguit: «...Sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya». Però això no és una cocapital, això és fer bolos, com els artistes que desfilen pel Kursaal. S’imaginen una reunió del Govern al teatre del Passeig, amb públic aplaudint (o xiulant) des de la platea?

A més a més, segur que altres ciutats exigirien el mateix. Tothom critica el centralisme de Barcelona, però ningú no acceptaria que només es corregís a favor de Manresa. De Figueres a Tortosa, de Vielha a Vilanova, els alcaldes clamarien: «Nosaltres també!» De Vic i d’Igualada en podem imaginar la intensitat de la reacció...

Per atendre tothom, l’Estatut diria: «La capital de Catalunya és Barcelona, i també ho són totes les capitals de comarca en els termes que estableixi el Reglament de Capitalitats». Elaborar el reglament s’encarregaria als alcaldes, que rebrien una sola ordre dels seus partits: «Al congelador!».

Sortir de Barcelona. Quines idees, aquests de Manresa!