En diuen democràcia

En diuen democràcia i no ho és, o no del tot. Sí, és cert, hi ha índexs, com el que publica The Economist, que consideren Espanya una democràcia plena, però ho fa amb un significatiu 7,94 sobre 10, lluny per exemple del 8,67 d’Alemanya, del 9 d’Irlanda o del 9,75 de Noruega. En aquest diferencial hi pesa decisivament la precària divisió de poders, amb un judicial extralimitat, rígidament nacionalista i marcadament escorat a la dreta. Una interferència política que ha estat denunciada en informes i resolucions del Consell d’Europa, del Tribunal Europeu de Drets Humans, del comitè de Drets Humans de Nacions Unides i de nombroses entitats internacionals de drets humans. El darrer exemple la setmana passada, amb la dura crítica a la decisió del jutge Llarena de retirar la condició de diputat a Carles Puigdemont l’any 2018.

I no obstant –sobretot si ho mirem amb perspectiva global– a l’estat espanyol el procediment electoral funciona de forma relativament correcta i transparent, la llibertat d’expressió i de manifestació (malgrat la llei mordassa i les rèmores franquistes enquistades al Codi Penal) permeten un marge raonable per a l’opinió i la protesta, i el pluralisme polític (fins que tornin a treure la llei de partits del calaix...) és ampli.

Hi ha un indicador de qualitat democràtica, però, que el Regne d’Espanya suspèn clamorosament. Em refereixo al concepte de sufragi universal, és a dir a la participació (activa i passiva) de tota la societat en els processos electorals. Aproximadament el 15% de la població de l’estat, una de cada sis persones en edat de votar!, no ho pot fer a causa de la seva nacionalitat administrativa, del seu passaport. Són veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que paguen els mateixos impostos i que, per descomptat, han de complir les mateixes lleis que tothom, i alguna més. Són, agradi més o agradi menys, membres d’aquesta societat i, per tant, si la volem democràtica, han de poder participar en igualtat de condicions.

Perquè això fos possible n’hi hauria prou amb fer coincidir el cens electoral amb el padró municipal (i que tots els municipis empadronessin bé...), com ho fan en una quinzena de països europeus, si més no per a les eleccions locals. Dit d’una altra manera, si a l’estat espanyol no es fan les modificacions legals (aquesta, de moment, és una competència estatal) per fer possible que tota la ciutadania, hagi nascut on hagi nascut, pugui participar en igualtat de condicions dels processos democràtics, i si des dels dos grans partits espanyols ni tan sols se’n parla, és perquè aquesta degradació de la democràcia, aquesta vulneració flagrant de drets, aquest racisme institucionalitzat en definitiva, ja els està bé. A ells i –dedueixo– a qui els vota.