Traumatitzat per la lletjor acumulada en les retines, el manresà estàndard ha desenvolupat un cert masoquisme que troba un plaer viciós en les comparacions amb Vic i amb Girona. Per això és bo trobar-ne alguna de guanyadora, per variar. Per exemple, és bonic comparar els cartells electorals de la modesta i comarcal Manresa amb els d’aquella orgullosa i pròspera capital de província amb demarcació electoral pròpia. Qualsevol diria que és al revés. Mirin el cas d’ERC: el seu eslògan és «Endavant!», exclamació que podria tenir sentit per al partit en el govern i que pot ser útil per a una marxa per la selva, però com a filosofia de govern s’assembla massa a un indicador de carretera. Mirin el cas de Junts: «La Girona que somriu al futur». ¿De la revolució dels somriures a l’emoticona? ¿Això és una oferta política? ¿Somriure? ¿A la selfie davant de les cases de l’Onyar? ¿Va per alcaldessa o per instagramer? I el millor, el PSC de Sílvia Paneque: «Tu, que estimes Girona, pensa en mi», imprès amb la tipografia airosa i decoradeta de les felicitacions d’aniversari per a adolescents. Aiiii, quina cosa tan dolça. De la democràcia a la sucrecràcia de bolero. Si no guanya, ja té lema per obrir-se un perfil al Tinder. Aiiii, quin amor de ciutat. ¿Tan pocs problemes tenen? ¿O estan tan enamorats d’ells mateixos que només es veuen el melic?
