Manresa rai

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

Traumatitzat per la lletjor acumulada en les retines, el manresà estàndard ha desenvolupat un cert masoquisme que troba un plaer viciós en les comparacions amb Vic i amb Girona. Per això és bo trobar-ne alguna de guanyadora, per variar. Per exemple, és bonic comparar els cartells electorals de la modesta i comarcal Manresa amb els d’aquella orgullosa i pròspera capital de província amb demarcació electoral pròpia. Qualsevol diria que és al revés. Mirin el cas d’ERC: el seu eslògan és «Endavant!», exclamació que podria tenir sentit per al partit en el govern i que pot ser útil per a una marxa per la selva, però com a filosofia de govern s’assembla massa a un indicador de carretera. Mirin el cas de Junts: «La Girona que somriu al futur». ¿De la revolució dels somriures a l’emoticona? ¿Això és una oferta política? ¿Somriure? ¿A la selfie davant de les cases de l’Onyar? ¿Va per alcaldessa o per instagramer? I el millor, el PSC de Sílvia Paneque: «Tu, que estimes Girona, pensa en mi», imprès amb la tipografia airosa i decoradeta de les felicitacions d’aniversari per a adolescents. Aiiii, quina cosa tan dolça. De la democràcia a la sucrecràcia de bolero. Si no guanya, ja té lema per obrir-se un perfil al Tinder. Aiiii, quin amor de ciutat. ¿Tan pocs problemes tenen? ¿O estan tan enamorats d’ells mateixos que només es veuen el melic?