Una política a peu de carrer

La política torna a ser més present que mai al carrer davant la pròxima cita electoral del 28-M. Des que va començar la campanya electoral, els partits fan esforços per fer-se més visibles a través de cartells, eslògans i mítings que conviden la gent a mobilitzar-se per obtenir el màxim de representació possible. Els diferents candidats prometen grans canvis per convèncer els ciutadans de la utilitat del seu vot, sent conscients de l’escepticisme envers la política que durant els últims anys ha anat guanyant terreny entre la població.

Així ho demostren les dades. El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat a finals de l’any passat constata que només un 24% dels catalans es mostren satisfets amb el funcionament de la nostra democràcia, una avaluació que baixa cinc punts percentuals respecte al baròmetre elaborat el mes de març del 2022. L’informe també recull que un dels col·lectius més distanciats amb la política són els joves. En la franja d’entre 18 i 24 anys, gairebé la meitat dels enquestats, un 47,6%, afirmen que la política els interessa poc, mentre que un 10,4% apunten que gens. De fet, un reportatge publicat a aquest diari (vegeu edició del 15 de maig del 2023) evidenciava en una enquesta a joves manresans d’entre 17 i 28 anys la indiferència que els generen les eleccions, siguin municipals o generals.

La desafecció generalitzada hauria d’interpel·lar als polítics de tots els colors, tenint en compte que aquest desànim es pot traduir en una abstenció més elevada o més vots en blanc. El Centre d’Estudis d’Opinió corrobora que aquest desinterès per la política ha crescut d’ençà de la pandèmia, amb la posterior crisi econòmica, així com des del desengany que va generar entre moltes persones el procés per la independència. Són dos escenaris que han accentuat aquesta desil·lusió per tot el relatiu a l’administració en els darrers anys, però n’hi ha d’altres de més estructurals que també expliquen la relació que té la ciutadania amb la classe política.

La lentitud dels processos burocràtics, la falta de personalització o els discursos abstractes i repetitius que no connecten amb el dia a dia de la gent fan que la política es concebi com una disciplina avorrida i inclús complicada per a la població general. Contràriament, en temps de campanya electoral, els polítics intenten vendre una il·lusió d’una política propera i capaç de canviar la realitat dels ciutadans. Però, perquè aquesta fos possible, s’hauria de treballar diàriament, sense necessitat de fer-ne propaganda, donant més veu i més vot als ciutadans, amb processos participatius que permetessin implicar realment a la ciutadania en els assumptes dels seus pobles i ciutats.