BROGIT

Compromís electoral amb la gent gran

Víctor Feliu i Ferrer

Víctor Feliu i Ferrer

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a l’any 2022, el 20,15% de la població de Manresa té més de 65 anys. Repassant els programes electorals de les candidatures a l’Ajuntament de Manresa, entre les moltes promeses que s’hi manifesten és decebedor constatar les poques propostes referents a les persones grans. Vist des d’una perspectiva de màrqueting electoral és ben evident que algunes candidatures han tingut uns assessors molt poc perspicaços, ja que un mercat electoral de 15.601 manresans/es més grans de 65 anys és un potencial a tenir en compte a l’hora de pidolar el vot. Ep!, dit amb doble intenció, irònica i seriosa.

Nombroses propostes espaterrants per capgirar la ciutat i molt poques propostes pensant en les persones grans. En alguns programes és veritat que se’n recorden, però en altres s’hi pot observar l’absència de referències. Una vegada més es destaquen els projectes urbanístics, mentre que els projectes per a les persones són secundaris.

Llegint els programes m’ha cridat l’atenció que una candidatura on predomina la gent jove pensa més en les persones grans que una altra candidatura on abunden les persones d’edat avançada. Com aquest espai no em permet referir-me a totes les candidatures manresanes em limitaré a citar-ne només dues.

Dels 25 candidats/tes de «Junts per Manresa» n’hi ha 19 que tenen més de 50 anys, entre els quals 7 són majors de 65 anys. Dels 25 candidats/tes de «Fem Manresa» n’hi ha 6 que tenen més de 50 anys entre els quals 2 són majors de 65 anys. La diferència d’edat entre ambdues candidatures és ben evident. Sorprenentment, llegint les respectives iniciatives programàtiques m’adono que precisament la candidatura jove aposta més per a les persones grans que l’altra candidatura molt menys jove. Uns destaquen nous aparcaments, un pont nou, una nova estació ferroviària, fer Manresa cocapital (?) del país, etc. Els altres incideixen en els drets bàsics com un sostre digne, potenciar la producció agroecològica de la ciutat, prioritzar el vianant abans que el cotxe, etc. I també el compromís d’una Manresa per a la gent gran amb diverses propostes entre les quals la construcció de la nova residència pública que es necessita amb urgència.

Al barri del Xup es disposa d’un terreny en un entorn paisatgístic immillorable que la família Farrés ha cedit a la ciutat per a finalitats socials. Es disposa d’un fantàstic solar, però l’Ajuntament responsabilitza a la Generalitat que és qui finalment la té. Mentre altres municipis s’han adreçat a Brussel·les per aconseguir subvencions per a places de residència, l’Ajuntament manresà ho ha ignorat. A principis d’any, s’havien obtingut 21,8 milions d’euros provinents del fons Next Generation de la Unió Europea per a diversos programes, però res per a la residència pública, ja que no s’havia demanat.

No n’hi ha prou d’aprovar una moció en un Ple municipal admetent la necessitat de la residència i alhora esperar que caigui del cel. Cal bellugar-se a Barcelona i a Brussel·les. S’han de prioritzar les necessitats de les persones per davant del ciment.