Governants que no han d’oblidar que són ciutadans

És l’última vegada que us escric... abans que aneu a votar a les municipals de diumenge. Perquè, anireu a votar, oi?. Ep, que tothom és lliure de fer el que vulgui, però si de tant en tant et demanen l’opinió de si vols tirar per aquí o vols tirar cap allà, doncs la dones, que no costa res. I més si es tracta d’unes municipals i ets d’una població amb una mida prou còmode com perquè puguis arribar a conèixer els candidats a alcalde o a algú de la llista. Barcelones, valències, madrids o sevilles ja són una altra història. En l’argot esportiu, es diria que són una altra lliga.

Però a Manresa, Berga, Sant Fruitós, Sallent o Puig-reig, no és difícil poder conèixer l’alcalde, si un realment vol i hi està interessat. No valen les excuses que igualment faran el que voldran. No. Ni tampoc aquella que diu que tots els polítics són iguals i que l’únic que busquen és poder i diners. Jo soc dels que pensen que els polítics locals haurien de cobrar encara molt més perquè no tan sols sigui una feina vocacional, sinó per aprofitar talent.

En el que segur que ens posaríem d’acord és que sovint els polítics ens tracten, sobretot en campanya electoral, una mica de rucs a l’hora de fer promeses o exposar projectes que senzillament són inabastables i impossibles. Perquè farien falta diners que no hi ha, temps que no es té -un mandat són quatre anys que passen de seguida- o perquè, senzillament, no depèn d’un ajuntament. Com per exemple que s’instal·li un hotel a Manresa o desdoblar la C-55. Prometre és fàcil, i jurar en va és pecat. Que si farem això i allò. I es pot donar el cas que això i allò es quedi en bones intencions i poca cosa més. Malgrat que no es compleixin totes aquestes promeses, sí que se’n fan de coses. Agradaran més o menys, hi estaràs més d’acord o no, i ho trobaràs prioritari o excessiu. I si no t’agrada, no hi estàs d’acord i ho trobes excessiu, tens la possibilitat de, com a mínim, fer-ho notar en unes eleccions. Més ruc i anestesiat em sento, però, quan hi ha unes eleccions generals o catalanes, amb batusses que molt sovint fan vergonyeta aliena.

En el que tots hauríem d’estar d’acord és que votant un cop cada quatre anys no n’hi hauria d’haver prou. Cal exigir a totes les administracions, i per descomptat als ajuntaments, que els ciutadans siguin part activa del dia a dia i puguin opinar i decidir en allò que els afecta. No només cada quatre anys. Se’n diu participació ciutadana, i cal que els ciutadans l’exigeixin als governants, que no ha d’oblidar que també són ciutadans.