El secret d’un líder

Sóc fal·lible, però insubornable». Carles Puigdemont i Casamajó parafrasejant el periodista gironí ‘Gaziel’ el dia que fou investit 130è president de la Generalitat de Catalunya. «Els qui no es mouen, no noten les seves cadenes». Rosa Luxemburg. M’agraden els líders que m’interpel·len, que em remouen. Que diuen paraules inspiradores que em fan pensar. Diumenge triarem alcalde. Un alcalde no és només algú que escollim perquè posi més policies de barri o creï més places d’aparcament. Un alcalde és, també, un tarannà. M’agradaria tenir un alcalde que fos un referent. Que impregnés els seus discursos de valors, d’actituds. Que cregués que les paraules i la manera de dir-les poden ajudar a transformar el món. Aquests dies, en les entrevistes als candidats, se’ls pregunta quin llibre no es cansarien de llegir. Hauria estat bé que algú hagués respòs Lideratge ètic d’en Francesc Torralba. No en tinc ni idea si els candidats el coneixen, si n’han llegit algun altre títol o si el tenen a la pila de llibres pendents. Però m’agrada imaginar que l’han llegit amb un llapis a la mà i que el tenen subratllat –subratlladíssim– a la seva tauleta de nit per poder-lo repassar quan convingui. Que serà sovint. Perquè l’actitud en la governabilitat és una qüestió de voluntat. De qüestionar-se cada dia quina mena de lideratge es vol exercir. De no deixar-se anar i estar amatent al propi fer. Cada alcalde tria el seu estil. I això el defineix. Ens diu Torralba: «Crear un clima de confiança és bàsic per a l’eficàcia d’una institució. Cal que els líders sàpiguen delegar funcions i confiar en els col·laboradors. Quan la confiança és feble, l’organització arriba a ser força ineficient perquè tots comencen a sospitar de tots, de les seves intencions i pràctiques. És crea així un joc d’hipocresia, de doble joc i de falsedats. (...) Sense confiança és impossible crear i alimentar relacions estables». Confiança i eficàcia. Un líder confiat es fa estimar i respectar. Sigui del color que sigui. Afegeix Torralba: «Durant molt de temps, les emocions no han estat considerades suficientment. El model de lideratge basat en la racionalitat i la legalitat és deficient, perquè el que vertaderament mou les persones a fer coses, a entregar-se, a sacrificar-se per quelcom, són les emocions i no els conceptes». He tingut presidents i alcaldes que no eren de la meva corda però el seu lideratge moral era autèntic i sòlid. Anava més enllà d’unes sigles. Els seus discursos eren molt més que un llistat de projectes més o menys factibles o engrescadors. Escoltar-los emocionava. S’adreçaven a nosaltres, els ciutadans, amb un entusiasme encomanadís. A la página 84, el professor, filòsof i teòleg parla de La força de l’entusiasme: el secret del líder i ens diu que «un país necessita persones entusiasmades amb la seva realitat nacional». Diuen els entesos que diumenge el desànim i el desencís es traduirà en una gran abstenció. Potser la lectura d’aquestes pàgines us ajuda, alcaldables independentistes, a animar-nos a anar a votar perquè unes urnes buides no presagien res de bo.