Un cant florentinesc

Surt Xavi, l’entrenador del Barça, en roda de premsa amb un discurs polit, elegant i alhora contundent per explicar que ja n’hi ha prou d’insults i de records a les mares dels que campen per un terreny de joc com a parts d’un espectacle. I això inclou, i ho deixa clar, qualsevol atac racista, que entre el primitiu i malcarat públic que ocupa parts importants de la graderia, és força habitual. I al mateix temps ha d’aclarir que estar en contra de les actituds racistes no vol dir no haver de sancionar una plantofada d’un jugador. Per si algú no ho ha entès, insisteix que està en contra del racisme, de manera radical, i a favor que se sancionin les agressions físiques en un terreny de joc. Conseqüències per les paraules de Xavi? Ni una.

Al mateix temps, a Madrid, n’hi ha un que alça la veu, que surt amb bandera als quatre vents, que parla (avui toca) amb els mitjans de comunicació més afins i amb els que sense ser-ho també segueixen la seva corda aquest cop. És tan gran, que es fa el silenci per escoltar-lo i, a continuació, tothom combrega amb les seves tesis. És capaç, sí, de capgirar el tema, d’apuntar a la federació de futbol i al col·lectiu arbitral, tot i que recordin, que qui insulta i menysprea és una part del públic d’un estadi que gestiona un altre club. Trepitja fort, on calgui i a qui calgui, i té clara que ara toca estar al costat d’un nano brasiler massa ric i malcriat que, això sí, corre com ningú més amb la pilota als peus i se’n va dels seus marcadors amb extrema facilitat.

Aquest Florentino és el veritable influencer. No és dels que acudeixen a les xarxes socials per donar-se a conèixer. No, no, a aquest se’l coneix per qui és i per com mana, i se li fa cas a ulls clucs. Ell solet ha espantat tant la federació espanyola i el col·lectiu arbitral que ha aconseguit el que fins ara encara ningú havia pogut fer: els àrbitres han retirat la targeta groga al jugador tot i que és evident que va etzibar una plantofada a un rival, i això està penat.

A can Barça, històricament, només han pogut treure pit dos personatges davant l’influencer: l’actual president Jan Laporta en la seva primera etapa i, sobretot, el noi de Santpedor, Pep Guardiola, que, tot i que pesi al de la capital és molt més llarg que ell. Això sí, en molts espais de la vida pública no pot ser tan influencer com Florentino. I seria un problema menor si aquesta tendència a deixar a gent de Madrid totes les regnes afectés només el món de l’esport. A Madrid hi ha diversos can Florentinesc que ho tenen tot ben lligat. I aquí només agitem la cua.