LA SIMONETA

La maternitat subrogada i el bisbe de la Seu

Tinc uns amics, ara molt feliços, que amb un ventre de lloguer han aconseguit el seu somni: ser pares. Els ha costat tants sacrificis que la sensació d’èxit s’afegeix a la felicitat de veure créixer el seu xiquet.

La maternitat subrogada ho té això de fer feliç a la majoria dels que s’hi embarquen. Però no podem oblidar que no deixa de ser una compra de nadons. Les adopcions també són prou cares però són nenes i nens que necessiten progenitors perquè, per diferents circumstàncies, els biològics no els poden criar. Però amb la subrogació és diferent: són les mares i pares els que necessiten els nadons. Just el contrari. La vida no és pot comprar ni vendre.

En aquest sentit, Joan Enric Vives, bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, ja fa uns quants dies, va publicar un missatge, a Twitter i a Facebook, que va ser ben rebut pel seu encertat sentit moral i ètic: «La maternitat subrogada, altruista o pagada, transgredeix nombroses consideracions ètiques i jurídiques #Noesclavatge»

Aquest missatge va agradar, fins i tot, a l’Associació feminista andorrana Stop Violències.

Però va ser retirat de les xarxes ràpidament. El fet em porta a pensar que el bisbe potser va escriure el que pensava... Però l’Associació creu que Vives s’ha vist obligat a retirar-lo perquè ha rebut pressions del Cap del Govern, Xavier Espot (net de la senyora Júlia de les perfumeries). Molts andorrans es queixen a les xarxes perquè el seu país permet inscriure com a fills, nadons de gestació subrogada. I creuen que Andorra s’ha convertit ―amb la paraula que aquests utilitzen―, en un «paradís» per a homosexuals que compren nadons amb ventres de lloguer a l’estranger.

Tanmateix, pocs dies després, Vives va tornar al masclisme més ferotge i va tornar a manifestar-se defensant: «la vida en totes les seves fases». I per tant, mostrant-se del tot contrari a l’avortament.

Fins i tot, va dir, en possibles casos que puguin suposar risc per a la mare.

Mal pastor d’església perquè no vetlla per igual per totes les ànimes. Té preferències obsessives que van, clarament contra les dones, les úniques que poden, gràcies al seu amor, gran esforç i voluntat, fer créixer el ramat.

En el mateix missatge, Vives va parlar també de «no vendre’s als diners, al poder o la corrupció». Potser li ha fallat la memòria?

Perquè Vives té força acusacions quant a l’ús que ha fet sobre els diners que va deixar-li la rica hereva andorrana Maria Maestre. Jo mateixa, llegides les acusacions a la premsa local, ho denuncio a la meva novel·la Una assassina massa jove. Que per cert, cap ens públic no m’ha permès presentar-la a Andorra. No fos cas que església i govern...

A més, també té pendent de judici una acusació sobre encobriment d’un cas de pederàstia que es va produir a la diòcesi de Barcelona quan ell era bisbe auxiliar.

I és que ser hipòcrita és del tot menyspreable en individus que ostenten càrrecs d’alta volada. I especialment, amb els eclesiàstics.