"Lo tuyo", el clic i Manresa per fer

La propaganda electoral omple la bústia. El sobre sense anagrama és d’una candidata que m’aconsella: "cuida lo tuyo". També l’han rebut els altres veïns, i el problema és que "lo mio" no coincideix amb "lo suyo" d’alguns d’ells. Haurem de convidem la candidata a una reunió de la comunitat perquè ens orienti i ens digui quin "lo tuyo" s’ha de cuidar, si el del quart que no vol pagar la pintura de l’escala perquè ell només fa servir l’ascensor, o el del primer que li contesta: doncs paga tu sol tot l’ascensor, que jo sempre pujo a peu. Em pensava que les eleccions anaven de preocupar-se pel que és de tots, però dec estar equivocat.

En un altre sobre hi la la carta d’un polític de Galícia que exerceix a Madrid i demana el meu vot manresà per a un company seu que viu a Sant Joan de Vilatorrada. Una veritable carambola geogràfica d’abast peninsular. Més de mil quilòmetres de carreteres si sortim d’Ourense, pàtria natal de l’amable remitent.

Més missatges de candidats. N’hi ha un que insisteix en el concepte del "canvi útil". Aportarà utilitat, diu. Potser si el truco passades les eleccions em vindrà a arreglar l’assecadora de roba, que no s’engega i no és pas tant vella. Fer-la passar de l’estat catatònic a l’estat funcional seria realment el "canvi útil" del seu eslògan. I si no, que me la canvii.

Un altre em soprèn amb la proposta "construïm Manresa". En la meva ignorància em pensava que ja estava construïda. Què és, sinó, l’estesa de teulades i terrats que observo des del balcó de casa? He canviat de municipi sense adonar-me’n? Doncs aviseu-me quan l’hagueu acabat de construir, que m’agradarà tornar-hi.

N’hi ha un que em demana fer "el clic". Justament així, El clic, es titulava una historieta eròtica de l’italià Milo Manara de fa quatre dècades. He de demanar hora al terapeuta perquè analitzi les estranyes associacions que fa el meu cervell.

Hi ha més sobres per obrir però se m’acaba el temps. I l’espai d’aquest l’article.