Els gens i el vot

Durant molt temps s’ha donat per bona la idea que els humans moderns, els sàpiens tal i com som ara, vàrem aparèixer a l’est d’Àfrica, des d’on vàrem dispersar-nos per Àsia i Europa en diverses onades a partir de fa uns 250.000 anys. La teoria, però, trontolla cada vegada més. Un estudi genètic publicat fa pocs dies a Nature compara els genomes de poblacions africanes i europees actuals i arriba a la conclusió que els sàpiens vàrem néixer simultàniament en dos grups diferents a l’est i l’oest d’Àfrica, dos troncs que haurien estat pul·lulant pel continent durant milers d’anys i s’haurien barrejat generosament fins a formar-ne un de sol, la qual cosa hauria creat unes genètiques molt eficients, diverses i competitives que explicarien perquè vàrem superar i enviar a l’extinció totes les altres espècies humanes existents, començant pels neandertals, els veritables europeus. Resulta paradoxal que els genetistes ens demostrin una vegada i una altra que la barreja de poblacions humanes diferents i distants és la clau de la nostra supervivència com a espècie, i simultàniament vagi creixent a les societats més avançades, justament les que generen tot aquest coneixement, una pulsió xenòfoba d’ultradreta que fa que, per exemple, dilluns al matí potser Manresa tindrà algun regidor de Vox.