Aigua

A ra fa cent anys, els berguedans de Berga esperaven, amb paciència, la fi de les obres que feia molt temps empolsinaven la ciutat i dificultaven el desenvolupament de la vida quotidiana. De totes les obres, inclosa la urbanització i prolongació del passeig de la Pau, la més esperada i celebrada fou la de la portada d’aigües des de la font de Tagast, una obra notable i que Berga necessitava amb urgència.

Els regidors van haver de votar sobre quin tipus de festa s’havia de fer i van guanyar els partidaris de fer-la grossa, convidant les autoritats del país –governadors civils i militars inclosos– i el bisbe, i van destinar quatre mil pessetes dels fons d’imprevistos per sufragar el programa de festa i l’atenció als convidats, i també per engalanar i il·luminar la façana de l’ajuntament.

Tot eren presses, però finalment el setembre del 1923, coincidint amb la Gala de Queralt i pocs dies abans del cop d’estat de Primo de Rivera, van celebrar-se les «Extraordinàries festes amb motiu de la Portada d’aigües Potables de Tagast», amb el lema «La salut del poble és la suprema llei». I és que l’aigua de Tagast era sinònim de vida saludable, no només perquè era bona, sinó perquè el projecte garantia que seria potable.

Francesc Rosell Rotllant ha recopilat en un llibre una gran quantitat de documentació que explica, com el títol indica clarament, la Transformació de la Pobla de Lillet a principis del segle XX arran de la construcció de la carretera de Guardiola a Ripoll. L’any 1926 van inaugurar la font del Roser i van fer una festassa: els assistents van ser obsequiats amb xocolata i bombons, segurament de Cal Fàbregas, i es van ballar sardanes, uns actes lluïts presidits per les autoritats i que fan completar el programa de la festa major d’octubre d’aquell any.

De la importància de les fonts ens en parla, i molt, el llibre de Lluís Barniol i Armengou que recull la història de l’abastament d’aigua de Gironella; més de cent pàgines i moltes fotografies mostren els esforços que van fer els nostres avantpassats per portar-nos l’aigua a casa.

En aquest mateix sentit, TV Puig-reig ha fet magnífics programes d’història i memòria sobre la portada d’aigües al poble, una informació de primer ordre que ha esperonat Joan Canal, fill, net i besnet d’una família de llauners que s’han cuidat de l’aigua de Puig-reig durant més de cent anys. Amb aquests precedents i amb la recerca a l’arxiu de Puig-reig, amb Josep Artero van poder documentar i ampliar la informació sobre les tres etapes de l’abastament d’aigua que hem publicat a Puig-reig i la seva gent en temps de la Segona República.

La història és important perquè ensenya, alliçona. Els nostres avantpassats sabien que era un bé escàs, preuat. Ara que no en tenim ens adonem que l’hem llançada en va. Ara que l’haurem de pagar molt més cara del que la pagàvem fins ara, ens planyem de no haver fet les inversions adequades per no llançar-la, per introduir nous i més eficients sistemes de reg, i no volem recordar que hem deixat massa vegades l’aixeta oberta.