El Partit dels Immigrants Units

Dels gairebé 79.000 habitants que té Manresa, uns 15.200 són estrangers empadronats, xifra que ve a dir que 1 de cada 5 habitants de la capital del Bages ha nascut fora de l’Estat Espanyol. És una proporció similar a la d’altres grans ciutats i força consolidada els darrers anys. Aquesta realitat, però, no es trasllada al ple de l’Ajuntament de Manresa. Dels 25 regidors d’aquest darrer mandat, 24 de 25 van néixer amb un DNI sota el braç (17 a Manresa, sis en algun altre municipi bagenc i un a Zamora). I només un, Jamaa MBarki El Bachir, té orígens forans. 

Per pes poblacional, però, al ple de Manresa li pertocaria que 5 dels 25 regidors fossin immigrants. Per fer-se’n una idea, el PSC ha estat present aquesta legislatura a l’òrgan municipal amb 4 regidors, Fem Manresa amb 3, Ciutadans amb 2 i Vox amb 0 després d’obtenir la paupèrrima xifra de 429 vots (dels 32.513 emesos el 2019).

Ni Espanya té un problema més gran de racisme que altres països per molt que ho digui Vinicius ni Manresa és especialment xenòfoba, insegura ni insolidària com prediquen alguns. El problema rau en qui té el megàfon a la mà i qui s’organitza millor a l’hora de vendre el seu discurs. I en el cas de la immigració, representativament, ha quedat, per múltiples factors socials, polítics i històrics, al marge. 

De tots els nouvinguts empadronats, només el 21% tindrà aquest 28-M dret a vot, els de la Unió Europea, Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, el Perú, el Regne Unit i Trinitat i Tobago, segons dades del propi Ajuntament de Manresa. I els qui vagin a exercir el seu dret, no trobaran cap papereta d’una formació que hagi perdut gaires minuts dedicats a seduir el seu vot.

La política municipal és la més propera, la que afecta més directament al dia a dia de les persones i, segurament, alguns discursos populistes basats en els cognoms i la procedència de cadascú es tallarien en sec si hi hagués aquests 5 regidors al ple que els rebatessin. Seria un escenari utòpic, és clar. Ni el sistema està preparat per fer-ho possible ni cada persona immigrada té els mateixos interessos ni el mateix ideari polític. Però aquí, som els reis de les utopies: si a algun manresà li haguessis dit el gener del 1998, en ple mandat del socialista Jordi Valls, que 25 anys després la ciutat tindria un títol de l’ACB penjat del sostre del Nou Congost i un govern municipal format durant 8 anys per ERC i els hereus de Pujol molt probablement t’hauria pres per boig.