PICAR DE PEUS

El Barça del canvi, per Josep Pedrerol

Sergi Busquets

Sergi Busquets / PI

Josep Pedrerol

Amb l’adeu de Busquets, reconegut ahir pels culers com el que és, una llegenda del club i un dels millors centrecampistes de la història, es va certificar el punt final del millor Barça de la història. El del futbol de toc i vertiginós, el del sextet, un equip admirat a tot el món. Sergio, sempre discret però fonamental, era l’últim supervivent d’aquella plantilla inoblidable. També es va acomiadar del Barça Jordi Alba, que va arribar una mica més tard, però que sempre serà recordat com a un lateral esquerre extraordinari. Tots dos no van poder amagar l’emoció, sobretot el Jordi, en emprendre un nou camí. Normal, resulta complicat dir adeu a la que ha estat casa teva durant tants anys, però el Sergio i el Jordi han sabut anar-se’n a temps, per la porta gran, reconeguts per tots. I no ho han tingut fàcil. A Alba el van voler vendre de mala manera dient-li fins i tot el club on havia d’anar. Es va resistir i va continuar rendint a un gran nivell fins que la irrupció de Balde va acabar amb la condició d’indiscutible. La presència de Busquets s’ha anat dosificant i ha rebut pals (sobretot després de les nits tràgiques a Europa), però ningú ha estat capaç de treure-li el lloc i ha acabat com va començar cap al 2008, sent titular. Ara, conscient que el temps passa i que és millor marxar abans que et facin fora, fa un pas al costat tot i que Xavi volia que continués. L’honra.

Tots dos van ser grans còmplices de Messi al vestidor i al camp i autèntics referents per als més joves. Amb ells s’acaba una etapa escenificada amb l’adeu al Camp Nou. Es desmunten els seients, s’arrenca la gespa… I s’emprèn el canvi difícil a Montjuïc. Arriben temps d’incertesa per al club, no serà fàcil enganxar els aficionats a una casa temporal i a una altra zona de la ciutat. A més, serà molt difícil atraure els aficionats amb grans fitxatges. La crisi econòmica fueteja des de fa massa temps i impedeix remoure la plantilla amb incorporacions potents. És el que hi ha. Toca, que no és poc, confiar en La Masia més que mai, l’autèntic baluard de la institució. Una fàbrica de talents que nodreix el primer equip amb una eficàcia extraordinària. Tant de bo els culers aconsegueixin il·lusionar-se de nou. La Lliga de Xavi, sens dubte, hi ajudarà.

D’altra banda, la jornada va deixar moltes imatges com la vergonya del VAR. L’Espanyol va patir a Mestalla un altre despropòsit del videoarbitratge. Cal solucionar-ho, fer alguna cosa i fer-la de seguida. Ànim als pericos, un equip de Primera. I enhorabona al València, que té l’objectiu molt a prop. A canvi, les imatges dels ascensos de dissabte del Granada i Las Palmas confirmen que tornar a l’elit se celebra més que si es guanya un títol.

Subscriu-te per seguir llegint